entrada 134 (any 2)

Darrerament les nits de dissabte ofereixen forces al·licients, i jo que em pensava que no deixaven de ser com qualsevol altre nit, això si amb un excés d'oferta que acabava per fer baixar la qualitat del producte, però heus ací que rectificar esdevé moltes vegades de savis... Ahir vaig sortir a sopar un xic més tard que de costum ja que em vaig entretenir parlant amb gent, així que ja em temia que la majoria de les cuines estarien massa obertes quan la vaig veure, de fet ja havia dit que no era una nit de rosses, feia dies que estava fart de menjar “menjar escombraria” així que em vaig decantar per algun luxe i és clar un de tant en tant es pot permetre una morena i fins i tot una castanya, i en menor mesura i per problemes amb el colesterol les panotxes, però ahir i gràcies al Sr. Adrià que ha fet pujar el renom de la cuina catalana se'm va creuar una noia am el cabell negre, acostumen a ser terribles i quasi mai se sap com s'acaba, poden arribar a ser esgotadores tant verbal com.. bé verbal i d'altres maneres, després de la segona copa li vaig preguntar si el negre era natural o... no va ser necessari acabar la frase, la seva ma va desaparèixer dins la faldilla i al sortir va deixar caure quelcom dins de la meva copa, definitivament era un negre natural, només amb l'acte quedava clar, va ser aleshores quan vaig tenir la sensació que nomes i en comptades vegades el caçador tot i la distància i els mitjans dels que disposa s'arriba a preguntar si efectivament ell és el caçador o no deixa de ser més que una presa, amb un somriure va dir “A tu el que et passa és que vas molt calent”, “Així doncs millor que no t'acostis, no sigui que et cremis” vaig respondre amb un somriure, “I qui t'ha dit que no em vull cremar?” Touche, totalment ensorrat en tot, milions d'humans estúpids i allí estava jo justament amb l'única que sortia de la llista, i un que és un senyor, així que, em vaig acomiadar i quan estava a punt de marxar em va agafar del braç “On vas?, ja t'he cansat?”, el meu somriure va sortir del fons de la meva inexistent ànima, “Gens ni mica, però no crec que vulguis passar la nit amb algú com jo”, i va ser en aquell moment quan va dir la frase clau “Tan dolent ets?, ni que fossis un vampir disposat a assaborir fins la darrera gota de la meva sang... i saps? mai he estat amb un vampir”, les preses ens van dur a casa d'ella, de fet les víctimes sempre es senten més segures al seu cau, va ser al baixar la part inferior de la seva roba interior que ho vaig veure.... “εν τούτω νίκα” just tres dits sota del seu melic, ella va somriure i va dir “In hoc signo vinces”, se'm va escapar la traducció “Sota aquest signe guanyaràs...”, “Vaja un erudit...” va dir mentre m'atrapava.... la nit va ser llarga i òbviament i com deia la frase jo no podia guanyar, pel matí abans de marxar vaig sentir des del llit “Definitivament els vampirs no sou res de l'altre mon”, aquella nit s'havien canviat els papers i podia donar gràcies que la víctima que havia estat jo, només hagués perdut un xic d'orgull....