entrada 109 (any 2)

Bé ja tenim tema per avui tot i que és un tema que crec haver tractat en altres moments, avui algú m’ha proposat parlar dels enganys, mentides, i de com els humans intenteu inventar-vos vides per justificar la vostra pobre existència, bé crec que l’engany i la mentida són com moltes altres virtuts inherents a la vostra naturalesa, molt possiblement els humans ni tan sols ho sou, ja que al preguntar al primer humà que era, ell devia contestat “Sóc humà....” i és clar amb l’afició a la veritat que teniu molt possiblement podeu ser qualsevol cosa menys humans... al llarg dels segles ha vist i viscut grans mentides i amb una visió que em donen els anys us puc assegurar que els fets històrics poc tenen a veure a tal com el reflectiu o creieu que han estat, darrera tot fet històric hi ha la veritat del guanyador i el silenci del perdedor, i en molts casos aquests silencis mereixen més paraules que no pas els actes dels que finalment van triomfar. I finalment el màxim exponent de la mentida és la capacitat dels humans d’autoenganyar-se que ja són collons la cosa, no contents amb enganyar a tothom un va i s’inclou dins del sac dels tontos que creuen les mentides, de fet al fer-ho, ja es veu amb qui es compara un... us compareu a aquells que creuen tot el que dieu sense pràcticament qüestionar si el reguitzell de paraules que utilitzeu a part de dibuixar una bonica realitat són veritat. Però és clar, veient-vos no puc més que acceptar en silenci que una espècie com la vostra necessita de les mentides per no acabar en una depressió absoluta, i si més no tota, si bona part de la població, perquè vist de forma simple la gran majoria del humans només esteu aquí per calentar la cadira als que han de venir, si l’altre dia parlàvem de festes i fent servir les paraules del gran filòsof Rambo... sou prescindibles, si en qualsevol festa no hi aneu no passa res, i bé hi ha festes i festes, però quan un falta a la seva pròpia festa d’aniversari i no se’l troba a faltar ni en el moment de bufar les espelmes és que hi ha quelcom que falla. Així doncs, no sé de que us estranyeu de que en alguns moments hi hagi gent que perdi el mon de vista i faci el que anomeneu “bogeries”, si és que després de unes quantes hores davant la consola que a vegades esdevé l’única eina de consol, un veu la realitat irreal fora de la mateixa i es diu.. “Va que ho arreglaré un xic”, i passa el que passa, i aleshores parlem de que aquesta o aquella persona estaven mentalment malaltes, sento dir-vos que esteu en un error i força greu... tota la humanitat està malalta, tot i que no sé des de quan, de fet tirant la vista enrere no puc veure clar quan vaig veure el primer brot d’aquesta bogeria, i és aleshores que em pregunto si la terra no és més que un magatzem on algun Deu amb ganes de gresca va deixar els seus prototips fallits de ser perfectes, a vegades quan miro un humà crec veure un v.2. quelcom.