entrada 125 (any 2)

Sempre m’ha fet gràcia, la necessitat d’entendre als altres que teniu els humans per poder-vos entendre a vosaltres mateixos, no fa gaire, no vaig poder més que riure al escoltar una conversa en una cafeteria, hi havia dos erices cabrejades que despotricaven de les seves exparelles, i és clar com eren amigues cap de les dues volia dir que el seu cas era més, més... bé, més, i aleshores una va i diu “És que cada parella és un mon i cada relació diferent”, va agafar aire per acabar sentenciant “Però tots els tius són uns cabrons i uns faldillers” (bé l’expressió faldillers l’he ficada jo per no transcriure la dita), doncs bé amb un parell de collons si senyor.... el que afecta és individual i intransferible, la resta pertany a tothom, i és clar amb aquesta base, poc es pot construir, quan un acabi per entendre que la generalització també l’inclou a ell mateix, entendrà que un no pot ser aliè al seu entorn. Bé la conversa va ser interessant, i després de la llarga llista de coses que esperaven emportar-se i òbviament a les quals l’altre part no en tenia cap dret, i si no recordo malament no estaven interessades en prendre cap obligació o deute, es veu que a això si que l’altre part hi tenia dret... finalment van sentenciar que serien carn de psicòlogues, ull!! Que no de psicòlegs, òbviament els homes no poden entendre la veritable naturalesa divina-femenina... Fa segles en els deserts d’Àsia no hi havia aquesta mena de facilitadors de la vida, si un tenia un problema, començava a caminar pel desert, i o bé trobava la solució al mateix o passat un temps ja no hi havia problema... possiblement és un xic exagerat, tot i que en el fons crec que és el que manca... algú va dir que tot problema té solució, el que ens cal és trobar i acceptar-la, el que no podem pretendre es canviar la solució perquè aquesta no ens agrada, la vida no funciona així, i per molt consentits que estigueu els humans sempre hi ha un moment on un descobreix que a vegades ( i acostuma a ser molt més freqüent del que us penseu) un perd tots els recolzaments i cal que afronti els problemes per ell mateix, i aleshores no serveix res del que tenim, perquè tot pot ajudar, però tota ajuda al final pot esdevenir un problema, i no ens tocarà més que afrontar els problemes per nosaltres mateixos, i és en aquell moment on hi ha dos solucions, endinsar-se en el desert i no parar de preguntar i respondre o anar a veure un psicovampirleg, ja que si les dones volen psicòlogues femenines, i deixem els masculins pels homes, els vampirs per definició i eliminació ens toquen els psicovampirlegs, tot i que no en conec cap... possiblement per la poca feina que tenen, ja que els segles ens han demostrat que a la fi i en els moments més foscos només estem nosaltres mateixos, ningú més, simple i purament, que també putament, nosaltres mateixos....