La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 25 d’abril del 2009

entrada 133 (any 2)

Maig del 2030, un pobre biòleg el Sr. Steve Johnson descobreix per casualitat quelcom que canviarà el mon tal com el coneixeu, descobreix una proteïna capaç de fixar estímuls al cervell i tornar-los com a vivències reals, al juliol del 2031 neix la companyia “Realdreams” (i ja tardeu en comprar accions d'aquesta empresa), el sistema és força senzill i en mesos causa furor, un veu un vídeo escollit sobre diverses temàtiques i continguts per la nit just abans d'anar a dormir, i es pren una de les dos píndoles del pac, la blava per la nit, aleshores un força al cervell a crear una vivència sobre el que ha vist tot just abans, cada vivència serà diferent però tindrà com argument bàsic el vist en les darreres hores, pel matí només cal prendre la píndola vermella i el record esdevindrà fixat al cervell com una vivència real, sereu capaços d'explicar amb tot els ets i uts el que vau experimentar com si hi haguéssiu estat, a partir del 2034, la població tendirà a tancar-se en les seves pròpies cases recuperant el lema del 2008 de la república independent de casa meva, ja no caldrà sortir a l'exterior a la recerca de noves sensacions, només caldrà tenir una bona provisió de píndoles i vídeos a veure i la realitat mai viscuda per vosaltres esdevindrà un record real al que podreu tornar tantes vegades com vulgueu, l'únic problema (i que està escrit en les contraindicacions de la caixa de píndoles, i és que cada record adquirit esborra un dia de vivències real), i els humans sereu tan estúpids de vendre un dia de la vostra vida real, per un dia del que hagués pogut ser la vostra vida, això si, sense cap perill del que aquell dia us hagués pogut portar com a conseqüències... i em pregunteu aleshores quin respecte he de tenir per vosaltres??, gent que està disposada a despendre's dels seus records reals per altres de ficticis però que omplen millor allò que desitjarien ser, suposo que sou una raça que ja fa segles que va arribar al seu màxim, i després del màxim qualsevol estudiant de matemàtiques (fins i tot dolent), sap que només pot venir una caiguda fins a un nou mínim, però es clar qui pot arribar a renunciar a quelcom quan s'ha tingut tot?....

Let me hold you
For the last time
It's the last chance to feel again
But you broke me
Now I can't feel anything