entrada 131 (any 2)

He viscut en multitud de llocs, els anys donen per fer-ho i la sensació de no pertànyer a cap lloc dona una visió força interessant, i no puc més que somriure al veure com els humans teniu un interès malaltís per tenir la sensació de pertinença a un lloc més o menys gran, i les ganes que teniu de barrejar-vos amb altres que res o poc tenen a veure amb vosaltres tret d'haver nascut en un entorn geogràfic proper al vostre... Avui he escoltat algú que ha dit una cosa força interessant, deia que no es podia fer res sense, pensar-ho, creure-s'ho i finalment fer-ho, crec que és tot una demostració de la naturalesa humana, allò que dieu que s'ha de fer i precisament allò que mai feu, com ja vaig dir sou especialistes en donar bons consells i escollir les pitjors opcions, el perquè suposo que s'ha de buscar en la necessitat de infelicitat que teniu els humans, la necessitat d'estar sempre a un pas del fracàs i aprofitar aquest fet per dissimular la poca capacitat individual de cadascú, amb un intent d'escudar-se darrera les tragèdies personals per obtenir un reconeixement per pena i de pas que us deixin tranquils i si a més us pot caure un cop de ma, doncs mira millor que millor. Aquesta és una altra de les grans diferències entre vosaltres i nosaltres, de fet no esperem que ningú ens faci la nostra feina o visqui per nosaltres, crec que tothom hauria de ser valent d'acceptar els resultats dels seus actes, ja que en el fons aquest no són més que el resultat de l'activitat conscient d'un... bé, s'està acabant Sant Jordi, i espero que tots hageu tingut el vostre llibre i la vostra rosa, tot i que n'hi ha que avui els hi ha toca la flor i tenen el capullo tot l'any a casa, com d'altres que avui el hi ha toca el llibre i tenen la telenovela també tot l'any a casa :), ja se sap són els petits moments els que ens fan suportables els llargs moments....