entrada 124 (any 2)

Al llarg de la meva existència he conegut multitud d’imbècils, bé, de fet ja en coneixia quan era humà, així que si hi sumem una sèrie de segles més de temps, per una simple regla de tres el nombre havia d’incrementar-se, i mireu que intento ser força curós al conèixer humans, de fet crec que les primeres 20 paraules ja defineixen bastant a la persona, bé a vegades tan sols 5 són suficients per decidir que ens trobem davant un simple tros de carn sense valor afegit i per a més ridícul sense omega 3 que ajudi a la circulació sanguínia, els humans teniu una facilitat extrema per minimitzar les virtuts dels altres i per incrementar les vostres, una persona intel•ligent sempre serà considerat un pedant o carregant, en cercles íntims, ara bé si guanyeu una vegada (i fent trampes) al trivial, aleshores demandareu que se us reconegui com la llum salvadora d’occident llum de ciència i pou de saber... tot i això aquesta malaltia es cura amb el temps, el temps com ja he dit moltes vegades acaba per posar a tothom en el seu lloc, i al final un veu amb claredat qui mereix i qui s’aprofita del títol, i aleshores i amb un somriure torno a casa reconeixent que els humans deixeu molt que desitjar i que molt possiblement gràcies a això nosaltres tindrem una existència del més plàcida, i algun cop que trobem algú amb un mínim de conversa el miratge dura el que triguen les paraules a agafar confiança i el veure com fins i tot les millors memòries acaben per exhaurir tot el que han recordat, i aleshores com un llibre llegit s’acaba per deixar a la persona en un prestatge i s’agafa la del costat, fa segles que heu perdut l’interès pel coneixement, i heu abandonat qualsevol disciplina que no aporti res a la vostra vida, i aquest és un error força greu, l’especialització acaba per provocar debilitat, és la capacitat d’adaptació i especialització el que genera possibilitats i avantatges, i no el resultat d’aquesta, els segles m’han demostrat que ja no queda ningú de la vella escola, parlant amb la gent m’he adonat de quelcom increïble, els humans disposeu de les eines per crear i construir una existència envejable, però en canvi us quedeu en un punt on no goseu a utilitzar els mecanismes que us donen, i us quedeu amb el bagatge bàsic i suficient per subsistir sense problemes en aquest mon, un altre dels indicis de l’autosuficiència i complaença de l’espècia humana; no cal aprendre dues paraules que vulguin dir el mateix, i no cal aprendre allò que segurament mai necessitarem, a vegades vec als humans i d’altres els bec :), i em pregunto "Que esperen per morir-se?", qui passa dia rere dia sense esperar més que arribi la nit per ficar-se al llit poc pot aportar i divertir-me, i no és que pequi que ja m’agradaria, però costa poc divertir-me a mi, i no fer-ho vol dir que segurament a molts altres ja fa estona que se’ls avorreix força.....