entrada 136 (any 2)

Fa temps algú em va dir que els pobres tenen la necessitat de l'espiritualitat, mentre que els rics en tenen el privilegi... de fet té poc mèrit que quan no es té res un intenti demostrar el bo que és no tenir res, de fet en altres temps dirien que fins i tot seria un trampós, en canvi aquells que tenen molt i es permeten el luxe de desprendre's de tot són els que mereixen el nostre reconeixement, de fet, hi ha gent que em fan força gràcia, possiblement la història de Narcís té la seva gràcia, algú que es creia tan maco que va acabar per tirar-se a una font (que no tirar-se una font, ull!!) al veure el seu reflex... possiblement els humans teniu bona part de Narcís, tots creieu que sou els millors, i si sou tan hipòcrites de negar la vostra perfecció negueu encara amb més força que sigueu els pitjors en res, i aleshores quan us veieu reflectits us quedeu tan absorts que sou terriblement previsibles i fàcils de portar, en canvi jo no em considero massa bo en res, i possiblement molt dolent en quasi tot, i aleshores no em queda més que aprendre del pou de coneixements i virtuts que sou els humans, i doncs com és que us estranyareu de l'afició dels vampirs pels humans, i que ens alimentem de vosaltres, que menys davant d'éssers tan perfectes i genials com vosaltres :), possiblement hauria de dir que si mai he escrit res dolent de vosaltres ha estat per l'enveja que ens desperteu als vampirs, segurament si tinguéssim l'oportunitat tots voldríem tornar a ser humans i gaudir de les virtuts i privilegis de ser-ho. Amb tot la història de Narcís té un punt interessant, el fet que demostra que ningú ha d'estar orgullós de sobresortir sobre el altres, i en el cas de ser genial en res, s'ha de ser genial pels altres i no per un mateix, de fet Narcís rebutjava a dones i homes perquè no en considerava a cap tan maca o maco com ell, i si ell era maco no menys esperava de l'altra persona, i per aquest desig i pel fet de no acceptar allò que li volien imposar els propis Deus es van confabular per eliminar-lo, si voleu que us sigui sincers, crec que els Deus poc hi van tenir a veure, molt possiblement algú cansat dels seus noes va decidir prendre's la llibertat per la seva ma i va decidir saltar-se la negació del noi... o us penseu que la violència de gènere pertany només al present?, com sempre tenim una història que ens porta a creure que es pot ser bo en quelcom, però que mai heu de ser el suficientment bons com per molestar o provocar el nerviosisme en els altres, i que òbviament no podeu dir allò de.... Però que collons m'importa la resta la humanitat, sota perill d'acabar en el fons d'una font, i que l'única flor que deixin en la vostra tomba acabi per portar el vostre nom....