Fa temps algú va dir que la vàlua d'un espadatxí, es podia mesurar en funció dels seus oponents, suposo que molts espadatxins estaran contents per aquesta definició i per ende molts vampirs l'han fet seva, i diuen que un vampir es pot valorar per la importància o la dificultat de les víctimes que se li han escapat... suposo que això deu fer content a la majoria del vampirs que amb cara de tontos veuen com el que havia de ser el seu sopar se'ls hi escapa de les mans, en el meu cas sempre he sentit una veritable llàstima per allò que hagués pogut estar i mai serà, però com em van dir fa temps la justícia no és d'aquest mon. Al llarg dels segles he aprés a acceptar que hi ha plats que no estan fets pels llavis de certs vampirs, un aprèn a acceptar-ho amb un somriure (ves quin remei...), sé que el temps és etern i que els plats van i venen, com en una cinta d'un restaurant japonès i per qui te l'infinit com a frontera les oportunitats poden esdevenir nombroses... un altre dels punts que voldria deixar clar, és que ningú es converteix en vampir després d'una mossegada, si fos així, possiblement ja hi hauria tants vampirs com humans en aquest mon, i tot i que som més nombrosos del que us penseu no funciona així la cosa... per ser una vampir hi ha un requisit bàsic, un requisit que sense el qual no esdevé possible, per ser un vampir un ha d'estar disposat a abandonar la seva humanitat, abandonar la naturalesa primigènia i esdevenir un ésser totalment nou, un ésser sense les regles ni els lligams morals als que s'està acostumat, i a vegades la pèrdua de referents costa i actua com un pesada llosa que impedeix qualsevol evolució o viatge, sempre m'ha sorprès la importància que els mossegats donen a aquest fet, per ells passa a ser un acte que sempre els hi canvia la vida, bé perquè “resisteixen” a la temptació de convertir-se o per que “segons ells”, mai tornen a ser els mateixos, sento dir-vos que la mossegada d'un vampir molt poques vegades va més enllà de la simple necessitat de l'aliment, i que no entra dins dels nostres desitjos el curar o convertir a quelcom millor l'espècie humana... fa anys en un poble desolat per una epidèmia una nena em va dir:
"Teddies don't hug back
but sometimes
they are all you've got”
Suposo que per molts aquesta frase no esdevindrà més que el darrer deliri d'algú destinat a morir, però em va fer pensar, i va ser quan vaig cometre un dels més grans errors al respondre...
"So this world is too much
For you to take
just lay it down and follow me
I'll be everything you need
In every way...”
Però aleshores vaig recordar que el darrer que havia actuat així havia acabat crucificat i aquesta no és la fi que més m'estimuli, vaig deixar a la nena, coneixedor que no duraria més enllà de la meva sortida al carrer, vaig caminar força estona per la ciutat, una ciutat destinada a desaparèixer, Deu li va dir a Abraham que si trobava 10 persones justes no destruiria Somorra i/o Gomorra, em pregunto quantes persones justes eren necessàries per no destruir la ciutat on em trobava, a vegades Deu té una interpretació força peculiar de la realitat, però aquest és una de les sorts dels vampirs ja no ens lliguem ni a esperances ni amenaces de salvació, sabem que el camí que fem el decidim nosaltres mateixos i que no tindrem ni premi ni càstig, així doncs abans de pensar ni tan sols que la nostra companyia us pot afectar, reflexioneu en si esteu disposats a pagar el preu... i només en cas afirmatiu complimenteu la sol·licitud, jo sempre estic disposat a entrevistar a possibles candidats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada