La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 12 d’abril del 2009

entrada 120-2 (any 2)

Bé ja tenim una altra pregunta i mira que semblava que estàvem condemnats als silenci, la pregunta en qüestió era des de quan vaig decidir acabar amb la cacera o almenys reduir-la, la resposta és ben fàcil... tot va venir quan un té la sensació que ja ha menjat tots els plats i que cap en el futur serà més deliciós o interessat que els passats, arribats a aquest punt un es planteja simplement anar picant de tant en tant i mantenir-se sense perdre el costum, fa temps que ja no hi ha cap plat que desperti l’interès, encara recordo els inicis quan tot era nou, quan un sortia al carrer amb el nervis en la boca de l’estómac quan un encara dubtava de les seves capacitats per caçar, i amb la satisfacció en que un retornava cap a casa coneixedor de la feina ben feta, i amb un somriure de satisfacció als llavis. Al llarg dels segles aquesta sensació s’ha anat perdent fins un punt on avui em costa recordar cap de les emocions que tenia a l’inici, la cacera ha esdevingut un acte insípid i sense emoció, ara cada cop que surto tinc una idea força clara de com acabarà la nit, i poques vegades les coses van més enllà del que crec, ja no hi ha nits on un retorna a casa amb més gana que no pas quan s’ha sortit però amb un somriure de satisfacció d’haver fet tot el millor i haver fallat, els anys ens canvien fins i tot a nosaltres, ara si trobem quelcom que ens desperti el més mínim interès ja ens donem per pagats i ho aprofitem, la raça humana amb el temps perd, i ja fa segles de l’anyada ideal, avui en dia podríeu ser un bon vi de tetrabrick i poc més i un ha d’anar força apurat per conformar a beure un líquid com aquest. Amb tot, i ho he de reconèixer a vegades es troben persones que tenen quelcom, quelcom que ens fa somriure i retornar a temps passats persones que ens fan somriure tot i haver-se escapat... si us he de ser sincers avui en dia hi ha persones que considero interessants, i a qui m’agradaria mossegar de tant en tant, però ja se sap que la felicitat absoluta no existeix, tot i que conec la filia de la Sra. Jolie per la sang... I parlant de sang... voleu una història per reflexionar?? Bé, els catòlics esteu celebrant quelcom aquests dies, i si bé jo no hi vaig estar en persona m’ho han explicat persones que hi van ser prop, i per cert... em pregunto, sabeu perquè en el darrer sopar es va beure vi que era la sang de la seva sang, bé no descobriré el final, però aquells que tenim una certa debilitat per la sang i que sabem dels poders de la mateixa, podríem veure quelcom darrera d’aquests actes, i per cert, poques espècies poden morir i reviure al tercer dia, i els humans no hi entreu en aquest grup, aquest grup està reservat a fills d’alguna divinitat i a nosaltres, bé sigui com sigui no em direu que no es força curiosa la història...