entrada 1038 (any 8)

Té el seu punt passejar entre humans i veure com els segles han aconseguit que sers destinats a grans cosses esdevinguin ramats de xais que passegen per centres turístics a l’espera de l’escorxador, i tot amb un somriure i una felicitat, que si un no sabés que és del tot falsa podria provocar vòmits, diarrees i migranyes... estava en aquest món de iuppie entre somriures envoltat quant vaig escoltar en una botiga una mare que etzibava al seu fill “no toquis això que si no la senyora s’enfadarà...”, el nen que mira amb odi a la dependenta i la dependenta que mira amb resignació a la mare, així que sense poder-n’hi estar vaig contestar: “La dependenta, senyora o senyoreta, li importa una veritable merda el que facis, el problema està en la merdamare que tens que és incapaç d’educar a un gremlin com tu...” òbviament el sàtir aquell de pam i mig ha vingut amb la idea de donar una puntada de peu al subnopolles que li feia tremolar el seu imperi de consentiment i de faig el que em surt del paquet (entenent com a paquet el dodotis que portava...). després d’aquesta experiència metafísica i molt propera a la veritable naturalesa de vosaltres o humans seguia passejant i aquest cop amb una de les poques coses bones que feu, els gelats de la Mozart... doncs res que estava gaudint del gelat quan torno a escoltar “Mira, que et compraríem un gelat però aquest senyor se’ls ha acabat”, i au un altre gremlin que et mira amb odi i tu preguntant-te què has fet per tal que et titllin de “senyor”, doncs res que no vaig poder més que ajupir-me per estar a l’alçada del monstre aquell i tenir contacte visual i dir-li “T’estan dient mentides, es pensen que per cert petit i jove no els enxamparàs, però crec que si, si és així pots fer que si amb el cap...”, veient el gest el criu vaig somriure mentre li allargava el gelat que em quedava “A la botiga n’hi ha molts, però els teus pares prefereixen comprar-se coses per ells abans que per tu, amb tot te’l pots quedar està un xic llepat però crec que no t’importarà...” abans d’acabar el gremlin ja estava fotent els dits dins del cucurutxo i assaborint el mix de xocolate negra, xocolata amb avellanes i xocolata suïssa, no em vaig quedar per rebre les gràcies del pares al haver fet feliç al seu fillet, de puta o no... (això ja depèn de la mare). I finalment mentre estava mirant el preu de la roba vaig observar un altre neogremlin que m’estava mirant tot seriós, m’hi vaig escoltar i de nou després de posar-me a la seva alçada i clavar els ulls en els seus va venir la mare aka aconseguidora del que li surti del paquet: “Què fas?” pregunta nerviosa mentre em mira, al aixecar-me el nen aixeca el braç i li acaricio el cap “Perdoni, no ho acostuma afer, no sé...”, vaig desaparèixer hi ha coses que fins i tot superen a un vampir, i entre elles el fet que un neogremlin et demani amb tota la seva ànima que l’apartis del món, que amb el poc temps que hi porta ja n’està convençut de que hi ha estat massa temps. Hi ha una llegenda de les tribus aborígens australianes que diu que quan algú neix agafa una ànima que està en el cel, és per això pel que s’ha de tenir cura dels nadons, perquè la seva intenció es tornar al cel, deixar aquest món on s’han vist obligats a tornar, i com ells diuen amb el temps aprenen a oblidar, a no recordar el que eren per no patir més, a morir per tal de poder viure en aquest món, això sou els humans, ànimes que van decidir oblidar i morir per poder viure aquí, i encara us vec somriure i dir el feliços que sou.... per córrer-se de gust