entrada 1059 (any 8)

Ahir vaig quedar per fer un cafè amb aquell conegut de qui ja us he estat parlant i que es dedica a la política, o més ben dit, a executar les instruccions escaient per tal que els que manen de veritat ho segueixin fent, i a més fent creure a la resta que qui manen són ells, el que em va sobtar va ser veure’l assegut amb una tipa d’una candidatura d’aquestes “emergents” d’aquests que us han de salvar de no sé sap que, ni com... ell em va saludar amb un somriure, ella ni em va mirar (deu ser que al guanyar una perd la “proximitat” de la que feien gala), el meu conegut insistia en el seu discurs “Pots dir el que vulguis, però et vaig assegurar que no podríeu realitzar el vostre programa...” “Però hem guanyat!”, “Ja, però sense majoria absoluta, així doncs no podreu...” “Perquè ens tocarà pactar! Això és la democràcia!” “Li pots dir com vulguis, pots fer servir les excuses que consideris i construir frases que et facin arribar a l’orgasme amb les paraules més satisfactòries que lletres banals et permetin formar, però la veritat, l’única pura i dura veritat, és que no podreu executar el vostre programa, ergo jo vaig encertar”, i ella insistia “Ens tocarà pactar, no tenim cap altre remei”, el meu conegut va aixecar la mà “No contempleu cap altre remei... sempre us podríeu quedar a l’oposició... ai no!, que teniu gana de poder i de tot el que comporta, i a més veniu amb gana endarrerida. Un món dolent que us ho ha negat tot i ara heu rebentat la porta de la botiga de desitjos, i és clar... no marxareu sense emportar-vos tot els que les vostres butxaques puguin, heu llegit bé el cartell de la porta “Deixeu la decència aquí”, us he vist amb altres noms i altres cares, però sou això, masses previsibles, interessades i estúpides; senzilles de manipular i dirigir, sou tan iguals al que lluiteu que al final no us sabeu ni diferenciar... amb tot, has perdut la juguesca i et toca pagar”, ella va arrufar la cara mentre s’aixecava cabrejada i marxava, jo no hi he pogut estar “I la juguesca era?”, el meu amic ha somrigut “Que anirem a sopar on jo decideixi i ella anirà vestida com una senyora, tal i com toca, a més de passar per la perruqueria i algun saló caní on la puguin netejar i desinfectar, no sigui que encara em passi alguna...” “No te la pensaràs follar?” “Follar? Amb ella?, però que t’has cregut tu! Ha caigut ja la civilització occidental?, ens hem tornat salvatges?. No, no, un senzill sopar, moltes juguesques hauria de perdre jo per acabar follant amb ella, buf només de pensar-ho...” vaig somriure aixecant la tassa, “I per cert, parlant de juguesques, has acabat l’encàrrec?” vaig tornar a somriure deixant una caixa sobre la taula, l’únic que va quedar 21 grams, el meu conegut va somriure tot agafant un posat seriós “I ara em tocarà pagar... no acceptaries un sopar a una pijoflauta reconvertida a senyora de companyia?” vaig somriure “Ja saps que no tinc el teu do de la paraula i segurament el sopar acabaria abans del primer plat... amb tot moltes gràcies, però el pacte era un altre”, el meu conegut ha girat el gest “Està bé, tu t’ho perds” va acabar dient mentre deixava una paper sobre la taula “Però recorda que a vegades l’important no és la invitació a vegades el que realment importa és poder estar on un resta convidat...”