entrada 1060-2 (any 8)

La vaig veure al fons de la barra, la música no era bona, el local directament una merda, i el personal allí present la vulgaritat feta persona, és a dir que  qualsevol Déu amb ganes de gresca o titlles d’una Sodoma o Gomorra ni tan sols la sal se’n podria aprofitar, amb tot ell donava sentit a una nit com aquella, i per un vampir ja és, m’hi vaig acostar, un somriure i ella va assenyalar la copa “Si em faràs perdre el temps, que menys que em paguis la copa” va dir amb  un somriure, vaig demanar dues copes, un és un cavaller nascut en un temps on ningú deixaria que una noia es pagués les copes, misogínia?, possiblement, però les coses són com són i no com molts esperen que siguin, l’evolució us ha fet creure que sou més lliures, però en el fons segui sent els mateixos. La tipa va somriure “No esperava que ho fessis, t’he de dir que soc força borde”, “No esperava menys....” “I no follo amb el primer pringat que se’m presenta” “Ni jo amb la primera puta que em demana una copa” “M’agrada que ho tinguem clar...”, la música va anar sonant, al final el local no estava tan malament, i es podria salvar fins i tot algun dels presents sent benèvol, la conversa va anar per forces temes i em va sobtar que coneixes la diferència entre l’astronomia i l’astrofísica, al final em va sorprendre amb la seva visió personal dels forats de cuc amb un “Mira a vegades recordo estar en un local, i me n’adono que estic en qualsevol infern en forma de llit d’un desconegut que espera follar-me, crec  que a vegades passem per forats de cuc sense adonar-nos-en”, vaig somriure “I tu? què m’expliques, em semblaves un dels que hi ha per aquí que només cerquen alguna a qui fer pagar-li els anys perduts i demostrar-se que encara poden trempar...” “jo?, soc un pobre home amb alguns anys a sobre, un tipus del tot inofensiu...” ella va somriure tocant-me “Crec que tens poc d’innocent, i mentir se’t dóna molt malament”. I aleshores el màgic forat de cuc, les claus d’ella que no obrien la porta mentre li menjava el coll ella somrient mentre es separava “Espera, espera, que obri la porta.... no em fotis més calenta que et follaré aquí i seré l’escàndol de la propera reunió de veïns...”, la porta ens va deixar entrar sense dir la paraula màgica de abracapolvo, em va agafar de la mà i em va portar al llit, i com a adolescents fent una cursa per veure qui acabava abans amb pilotes, ella va guanyar tirant-me sobre el llit, a veure aquesta cornucòpia quins presents porta... “I no cal que avisis que ja sé que tampoc ho faràs”, em va costar estar-me però em vaig deixar anar, la vaig veure sobre meu “Fes- me un petó tinc un regal per a tu...” vaig somriure... la nit no havia estat perduda. Una nit llarga, em vaig aixecar abans que es despertés, des de la porta la vaig escoltar “Veus, un altre cabron que marxa...” “Tens cafè, suc i torrades sobre la taula”, “Ets un fotut somni... ho saps no?” vaig somriure tancant la porta, suposo que per molts no deixo de ser més que una somni, un mal son més exactament...