Els vampirs no tenim la
necessitat d’algú que ens recordi a cau d’orella el “Memento mori” que tanta
falta us fa als humans, no som productes amb data de caducitat i futur limitat
que han de recordar que qualsevol dia pot ser el darrer, com deia Aquiles per
aquest precís fet els Deus us envegen. Amb tot nosaltres tenim una maledicció
major, i és que no cal que ens recordin que podem morir, cal que descobrim per
que val la pena existir, després d’alguns segles un entén que no es viu,
senzillament s’existeix. Tot això per descobrir com la vostra roda gira i gira,
i veure com del llistat de blogs que va congelada fa un temps ha vist com bona
part dels integrants han passat a millor vida o senzillament a dormir el son
dels justos. Fa segles m’ho van dir “El temps passa, els humans moren i només
ens queden dos fets, que els humans venidors seran més estúpids i que nosaltres
aprendrem que sempre s’hi pot coexistir amb algú més estúpid”, ahir em van
passar una notícia que va aconseguir treure’m un somriure, un il·luminat ha
aconseguit un vibrador on la interessada/interessat hi pot dipositar les
cendres del seu difunt, i davant aquesta gran notícia que segurament farà les delícies
de les vídues/vidus més morbosos se’m presenten una sèrie de dilemes: parlaríem
de necrofília?, es pot deixar en herència i que l’avi difunt doni alegries a la
néta, que no neta futura?... d’aquí es podria dir allò de “Mort i encara dóna
pel cul...”, i mentre li donava voltes a les possibles accions de màrqueting,
em va venir al cap el cas d’una coneguda, la Irene va perdre la seva parella fa
un temps, i ella romàntica / romanticona com és va fer la inversió de premsar
les cendres del difunt (en el fons no sou més que carboni) i aconseguir un
preciós brillant, brillant que va passar a formar part del piercing que llueix
en el seu bonic melic i com ella em va dir una nit “Sempre em deia que volia
saber amb qui follava, doncs res, en primera línia pot veure qui i la polla que
em folla, a més, et puc assegurar que mai s’hagués imaginat que s’arribarien a córrer
tants cops sobre ell”, no em direu que no es una pura, total i brutal mostra d’amor...
i deixeu-vos de romeus, julietes i altres mariconades. Així que estava pensatiu
fent el cafè quan una de les secreiaiataries que estava en estat de menopausa
exaltada estava indignadíiiiiiiiiisima (i em falten i’s, de lo indignada que
estava), de que la gent mirés i opinés de notícies fàtues i banals (aquestes dos
adjectius són meus, ella és un xic limitada, ho acostumen a ser els
exaltats....) amb la que està caient, no he pogut evitar un somriure mentre m’acostava,
“Suposo que deus estar en contra de les violacions de menors”, “Clar que si”; “I
si violessin a la teva filla?”, “Aleshores caparia al fill de puta abans de
passar-lo per la serra espanyols i...” he aixecat la mà dient-li “Ja ho veus,
per altres senzillament estàs en contra, mentre que per la teva filla
actuaries... no ets tan diferent d’ells, de fet ets humana, i només dir-te que
només hi ha quelcom més estúpid que criticar sobre el que opinen els altres, i
es intentar que opinin sobre allò que volem o creiem que és l’important”, si ja
ho se´, m’he guanyat una amiga per tota la meva existència que el dia que falti
pagarà un gigoló per cridar post orgasmilment “Ke et follin cabron!!!!”
1 comentari:
N'hi ha que encara hi som, tot i que no tenim la immortalitat com vostè ^^.
Publica un comentari a l'entrada