entrada 1049 (any 8)

La Dèlia seguia amb el seu somriure fins que amb posat seriós m’ha allargat un tros de paper “Saps que és?”, si he de ser sincer m’ha sobtat el que he vist, i ella ha somrigut convençuda de la seva victòria “Són deures... el meu professor d’història, aquell tarat que li agraden les frikivilitzacions i altres tonteries ens ha demanat un treball sobre el tema, i clar...”, “No has trobat res a Internet...” ella ha tornat a posar morrets, “Però tu saps el que és, oi?, Tu ho saps tot, tens uns fotuda educació humanista que no sé d’on l’has treta, perquè ja fa anys que van decidir que en lloc d’educar-nos calia divertir-nos, els hi portava menys problemes”, aquí he estat jo qui ha somrigut descobrint perquè tinc trobades com aquella... “El que m’has ensenyat és un símbol, d’un culte desaparegut fa forces anys, de fet, fa milers d’anys, el culte de Xurgh un Déu precimmeric per no dir el mateix i fotut propi Déu, el Déu de la destrucció era qui determinava el moment en que una civilització arribava a la seva fi, vindria a ser el que determinaria quan una civilització ja no estava de moda, perquè ens entenguem” “Gràcies, però ho pillava eh”, “Un tipus que se’l representava força ben plantat per cert, el símbol que m’ha ensenyat representa una persona vista des d’amunt... cap, espatlles i un braç assenyalant com a decisor del destí...” “Un Déu dolent ben plantat?” “Si, i hauries d’oblidar les teves creences cristianes de que el mal és lleig, o almenys ho és físicament, no cal que et recordi lo ben plantat que fan a Jesus, fins i tot en la creu, i no et mentiré dient-te que el model era l’amant homosexual de Miquel Angel.... quan tothom sap que era l’amant del Papa de torn... amb tot, el fotut i ben plantat Jesus és un dels instigadors i ideòleg de la major neteja ètnica que ha patit la humanitat amb l’excusa del cristianisme, i mira-te’l lo bonica que l’han deixat...”, la Dèlia no s’ho acabava d’empassar i ja m’he preocupat quan ha agafat aquell posat seriós d’adulta que encara no li toca “Encara no, oi?, encara no podem estar junts, encara soc massa jove com deia aquella boja, o és que ja n’has trobat una altra?, saps que m’ho pots dir, em cabrejaré, em cagaré en tu i possiblement acabis banyat amb la teva copa, però saps que soc civilitzada, i sé on vius, el cotxe que tens i el Hugin i el Munin m’idolatren...”, a vegades fins i tot un vampir es maleeix, a vegades tenir-ho tot senzillament porta a saber que no es té res, no puc amb la puresa, estem destinats a pervertir-ho tot, ens encanta veure com perd lo poc de diví i esdevé brut i fastigós, però amb ella no puc ni podré, li desitjo la felicitat, espero que algú la faci feliç, la faci plorar, que noti el que ella sent i que jo tinc mort... sé que quedar amb humans té les ocasions comptades, al final només ens queda enamorar-nos de fantasmes, només hi ha quelcom més estúpid que esperar la mort assegut, i és anar al seu encontre. “Ara hauries de tancar els ulls Dèlia...” “No, no m’ho facis, et un putu cabron, no vull, no vull!” qualsevol turmenta arriba al seu zenit i després es apaivagant com qualsevol vida humana, ella ha anat tancant els ulls “Compta fins a deu petitona...”, “Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos...”, ella va obrir els ulls i es va trobar sola, no era el primer cop, sempre aconseguia tenir-lo per ella ni que fos una estona com aquella, però allò ja era més del que li podia oferir qualsevol altre, va somriure, ell es podia enganyar creient que no eren res, o fins i tot s’ho podia creure, però el que realment importava era el que ella cregués, es va aixecar acomiadant-se del cambrer i satisfeta al saber que deixaria al seu frikiprofessor acollonit amb els coneixement que havia adquirit...