entrada 1053-2 (any 8)

“Crec que no ens en sortirem...” em deia el tipus mentre fèiem el cafè, per la caixa tonta notícies de guerres no he pogut pensar amb un somriure “Si es vol acabar amb les guerres no es té més que acabar amb els humans”, el tipus ha aixecat la vista quan el locutor ha dit que un grup de forces especials havia acabat amb un cabdill especialment brutal, “Ja li està bé, valen fill de puta, mira que no ho acostumo a desitjar però espero que no ni ràpida ni indolora la seva mort...”, he tornat a somriure pensant com a vegades un alegra el dia a d’altres sense ni tan sols desitjar-ho, “El que no entenc és la seva fal·lera per destruir tot el que fa referència amb el passat, amb la història...”, he aixecat la tassa de cafè mirant com el sucre s’anava arremolinant al final, no he volgut una tesis sobre els veritables motius, sobre com una societat sense passat és una societat sense futur, com quan els que han guanyat no la poden modificar el millor que poden fer es destruir-la per oferir-la de nou sota el seu prisma, i obligar a que la gent l’accepti com a real... a la taula del costat un tipus es queixava que li costava dormir i que tenia hora al metge de referència, i que si aquest no li oferia cap solució tenia pensat anar a un especialista, el meu conegut, samarità bo o dolent o directament fill de puta ha aixecat el cap “Perdoni, soc metge i m’ha cridat l’atenció el seu comentari...” l’altre se l’ha mirat i ha forçat el gest ha mirat al qui parlava, després al seu voltant i ha passat a explicar-li tota una sèrie de símptomes i altres, el meu conegut l’anava escoltant i fent que si amb el cap, es divertit veure com la gent no qüestiona mai si algú és metge o no, no tens més que dir que ho ets i t’obren les portes de les seves intimitats, al final tothom es vol sentir cuidat i important a parts iguals. El meu conegut després d’escoltar-lo s’ha escurat la gola i amb el seu millor somriure li ha dit “De fet el seu cas és de llibre, senzill i alhora complex, fàcil de diagnosticar tot i que difícil de curar...” l’altre anava canviant de cara fins que el meu conegut ha seguit “El problema, està en que vostè ha tingut somnis... o igual encara els té, vostè de jove deuria preparar la seva vida per quelcom que no ha estat, i clar ara es pregunta on va fallar, que ha passat o directament qui l’ha putejat, i això és el que no el deixa dormir, crec que quan accepti que ha arribat al seu màxim grau d’incompetència i que d’aquí no passarà tornarà a dormir a peu deixat d’anar, i mentre per tal de relaxar-se li recomano anar de putes, li sortirà més econòmic que anar d’especialistes i amb menys efectes secundaris, sempre que prengui proteccions, que la medicació que li donaran...”, l’altre se l’ha mirat i el meu conegut veient la seva cara li ha dit “Ara bé, sempre pot anar a demanar una segona opinió...” l’altre ha respirat alleugerit i jo he somrigut; acceptar els atacs de sinceritat o les limitacions d’un mateix no és el fort dels humans, i menys encara d’aquells que creuen que els somnis hi són per complir-se, per això ja hi ha els malsons...