La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 19 de maig del 2015

entrada 1054 (any 8)


Passejar per un centre comercial té un punt de sessió de sadomasoquisme… veure gent que hi va a contemplar els aparadors per després negar-se qualsevol capritxet amb mil i una excuses, quan el senzill és reconèixer que no es pot, que un és pobre i que no es poden permetre segons que… que el comprar el que vull i quan ho vull queda en mans de pocs, pocs i criticats però envejats, de fet no conec millor font per la crítica que l’enveja, mentre els mirava la meva cita m’ha saludat, el tipus es dedica a dissenyar campanyes electorals i ara està analitzat tan la seva com la dels seus competidors, com ell diu “Faig campanyes low IQ, perquè no ens enganyem tan l’emissor com el destinatari tenen les seves limitacions, així que molts colors, lletres grans i gent guapa, nens i avis somrient, que ja sé sap que la tristor no existeix, i les veritats… bé, les veritats pel dia de després i sempre que no hi hagi més remei… tothom prefereix follar amb una mentida que no pas amb una veritat, massa seques i puritanes i poc donades a les fantasies…”, m’he assegut i he demanat un cafè mentre ell penjava el mòbil “Perdona’m però la història és cíclica, parlava amb un polític de la “meseta” que esta molt ofès perquè ha sortit una notícia de que Barcelona és la capital dels creuers, doncs res, que el tipus m’ha dit que s’ha acabat de donar bombo i plateret al catalanufos i que vol que la capital prengui aquest lloc a Barcelona. Òbviament li hagués pogut explicar els motius que ho fan impossible, però els conec massa bé, així que li he dit que ho treballarem però que no prometo res, i que això incrementarà la minuta dels honoraris, i el tipus ha acceptat, tot sigui per la causa com diu…”. No he pogut evitar un somriure “I aquests ens han de manar?” ell que m’ha llegit els pensaments “No t’enganyis aquests no manen, aquests ho fan veure, manen uns altres, altres que segurament ja saben lo de Barcelona perquè ells ho han fet, i se n’omplen les butxaques…”, “Així no hi ha polític bo…” ell ha estat qui ha somrigut “Tampoc és això… és que ser polític i ser bo són coses diametralment oposades… un polític per naturalesa no pot ser bo, cap bona persona avantposaria a qualsevol altre davant seu en nom d’una justícia que camina eixarrancada i amb dodotis de com li han deixat els forats… res que no sàpigues, un polític es la part final d’un sistema manipulador, un sistema que fa creure que els canvis són possibles, i només ho són quant algú els decideix, i poc li importa no demanar-ne la paternitat, és més, la cedeix gustosament perquè el poble vol creure que decideixen ells mateixos, que són sobirans… I aquí els tens, sobirans i decisors i ni tan sols tenen clar quin color de camiseta combina amb el pantalons i ja no diguem amb la roba interior, si és que en porten….”, he donat un cop d’ull i no hi he pogut estar més d’acord, la llibertat i l’estètica poques vegades van de la mà, suposo que una mare deu mirar amb certa condescendència a la seva filla quan aquesta es vesteix sense preocupar-se de si anar de princesa és el millor o no per la classe d’esquí…     

2 comentaris:

maria ha dit...

Hi ha cartells de campanya amb faltes d'ortografia. Que ja només es fixen en la imatge?

Molon labe ha dit...

Li diran que l'important és el missatge ;)