entrada 1048 (any 8)

Ella va entrar al local i va somriure, sabia que estava allí, de fet sabia que ell l’havia estat seguint des del mateix moment que havia sortit de casa, quasi bé el podia escoltar “Tanca els ulls i compta fins a...” “Deu”, va pensar; un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou... va obrir els ulls i el va veure somrient davant d’ella, no s’hi va poder estar i el va abraçar notant aquell olor tan peculiar tot i que es va apartar enfadada amb ella mateixa perquè allò no era el previst, va posar morrets mentre forçava el gest “Molt lleig deixar una noia plantada... quan fa que no em truques?, dos, tres mesos? I que no ens veiem?, on has aprés educació tu... i a sobre vas i penges una foto meva al teu face, i sense demanar permís...” va callar mentre em mirava, els morrets van dibuixar un somriure “Com estàs?” va preguntar, “Bé, com sempre...”, “Ningú pot estar bé sempre...” “Doncs jo dec ser un ningú...” li vaig contestar mentre m’hi acostava, ella va fer un pas enrere i dos endavant mentre deia a cau d’orella “T’he trobat a faltar maleducat!” “I tu no hauries de deixar notes als cotxes, que després fas que la gent es preocupi per mi...” “Doncs no ho escriguis tot tontet, a qui se li passa pel cap escriure tot el que viu...”, vaig somriure de nou, suposo que algú qui sap que ningú se’l prendrà mai seriosament, que té una existència massa fosca, massa terrible per tal que algú ni tan sols la consideri un xic de real. Vaig conèixer a la Dèlia fa ja uns anys, va ser una nit com qualsevol altra, el local estava ple de gent i ella estava parlant amb un noi, ella dirà que era amor, jo crec més aviat un excés hormonal, el problema era que el noi ja tenia parella, qui se les va engiponar per fer sortir a la Dèlia del local, allí a fora l’estaven esperant la tipa més tot el grup de fans de la vagina insaciable que deuria ser, o el club de promeses de fel·lacions gratuïtes sempre que li donessin un cop de mà amb la puta que es volia follar la seva parella. Quan la Dèlia se’n va adonar ja la tenien encerclada, la cosa no pintava massa bé, però aleshores ho va escoltar “Tanca els ulls i compta fins a deu...”, no sabia d’on venia la veu però els va tancar comptant mentalment “un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou..” no va poder més i els va obrir, es va trobar sola, sola amb algú davant seu amb un somriure “Era fins a deu, no?” ella va fer que si intentant veure on estava la resta de la gent, però allí no hi havia ningú... mai li va preguntar que havia passat, s’havien vist forces altres vegades, fins i tot havien estat de vacances a ses illes, d’on era la foto que el tontet havia penjat al seu face... “Estarem dempeus tota la nit o anem a una taula?” li va dir ell i ella es va maleir mentre el segui, com sempre ell es va aturar va agafar la cadira per tal que ella s’hi assegués... “Saps que això ja no es porta, oi?”, “Et molesta?” ella va tornar a posar morrets “Em fa sentir vella... però no em molesta” va acabar dient amb un somriure. Ser un vampir fa que un tingui una percepció de la edat dels humans força peculiar, de fet els salts generacionals als que doneu tanta importància per mi no són més que accidents, algú de vint, trenta, quaranta, cinquanta o més anys no es diferencia en excés, quan algú com jo té el temps mesurat en segles, no hi ha diferència, tot ve a ser el mateix, un cop això s’assumeix, un senzillament decideix estar amb qui li ve de gust, fet que no semblava agradar a la parella de la taula del costat, on la dona no deixava de mirar i de fer algun que altre comentari fora de lloc, permeto que la gent es prengui certes llibertats, però com tot té un preu, em vaig aixecar mentre la Dèlia somreia i es posava còmoda per veure l’escena “Perdoni, té cap problema?”, la tipa em va mirar com si no m’hagués vist fins el moment “Miri soc el tipus que està assegut amb aquella noieta...” aquí la Dèlia va tornar a posar morrets “I ens preguntàvem si li molestava...”, aquí la tipa va explotar “Crec que ja és un xic grandet per perseguir jovenetes...” “I doncs?, hauria de perseguir velles com vostè?, igual per vostè el món seria un xic més just, però segurament força més cruel per qui se l’hagués de follar, ara bé, vol que li digui que està lleig, molt lleig... que no perdi de vista al cambrer, que el seu marit encara es vulgui banyar amb la seva filla i que vostè faci masturbar-se al seu fill davant seu per veure si descapulla bé, això si que és lleig...”, la tipa va obrir la boca, el marit es va intentar aixecar però tot va quedar en això, eren vells, vells i educats, un senzills micos de circ àvids de cacauets....