entrada 1017 (any 4)

L’altre dia llegia el que algú va dir ja fa uns segles “Els homes es mostren aterrits davant la mort, i en canvi es permeten el luxe de passar un terç de la seva vida dormint...”, que va venir lligat amb una demostració de decència moral d’un dels presents qui ens deia “Ja ho veieu, de les 24 hores del dia, un se’n passa 8 dormint, 8 treballat i de la resta hi ha aquelles tasques que no ens venen de gust però ens toca fer, així que ens queda per fer els que ens agrada?, i després, clar està que un pugui fer sempre el que li agrada i no ho hagi de postergar a determinades temporades, amb tot, a un no li queden més que unes 3-4 hores al dia, el mateix temps que poden tenir els reclusos per sortir al jardí com qui diu... una senzilla vuitena part del dia per fer el que un vol, i la resta, és a dir set vuitenes parts per fer allò que un ha de fer, massa bon negoci no sembla...”, vaig somriure, de fet si pensem en la vida com a quelcom amb un valor extrem pels humans, veure com set vuitenes parts de les mateixa es destinen a fer el que un no vol fer per tal de tenir-ne una vuitena part de realitzada sembla quelcom que com a mínim hauria de fer pujar els colors al personal... bé, suposo que això no es deu poder aplicar a la totalitat de la gent, però segurament als Mindundis Club que us perdeu per aquestes línies segur que si... fa temps mentre caminava vaig assistir a una discussió entre dos alumnes d’un conegut mestre, un dels nois li deia a l’altre “No és més feliç qui més té sinó qui menys necessita!” l’altre anava a replicar però van acabar mirant al mestre qui no deixava de somriure, els va mirar i els hi va contestar “Senzillament és feliç qui ho és, i vosaltres us heu perdut la noia que acaba de passar per davant vostre... la felicitat no és qüestió de tenir o no tenir coses, és senzillament qüestió de ser-ho o no...”, tot això amanit amb la nova política fiscal que sembla que tornarà a pujar la càrrega impositiva o pressió fiscal, i un dels presents em deia “Ja ho veus, els rics no tenen problemes en que els pobres siguin un xic més rics, ara bé, quan van mal dades tenen clar que seran els pobres qui pagaran les necessitats dels pobres, faltaria més!, i el govern a fer el de sempre, apallissar als indefensos (que són molts, però indefensos) i no tocar els nassos als gallets de torn no sigui que els hi inflin els morros... i no deixa de tenir el seu punt, que la feina de polític sigui la que tothom té clar que vol dir no fotre ni cop i en canvi es declari de la més necessària, i aquella que pel poc que es fa estigui més ben pagada, perquè quan un es pot fixar el seu propi sou i té tot un país treballant per a ell, modest, el que es diu modest segur que no serà...”, possiblement aquest no sigui el millor món possible, ara bé, el que si que és, és un dels més divertits possibles....