La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 17 de desembre del 2011

entrada 1015 (any 4)

Avui he descobert un cop més fins on arriba la imbecil·litat humana, tot mirant per la finestra he pogut veure a un dels veïns bowl en mà de cereals tot mirant per la finestra com queia la neu, el tipus ha aixecat un xic la cullera, i jo sense saber si em convidava a la merdacereals o m’estava saludant… el tema és que el tipus anava amb els seus horribles pantalons de xandall i camiseta màniga curta, això quan al carrer marcava -3º, amb un parell de collons i una conscienciació mediambiental i de sostenibilitat de nassos… encara tenia l’escena d’ahir per la nit al MB sonava això, de fet cada dia té més aquell punt a fill bastard del bosc de les fades, ara bé, sense venir de cap còpia, suposo que l’evolució dels locals fa que en dos llocs espacialment distanciats hi pugui haver dos locals semblants sense que ni tan sols en cap moment d’aquesta evolució s’hagin interaccionat entre ells, ahir per la nit hi havia el Chaos, un xilè que acostuma a venir a fer la temporada des de ja fa anys, el tipus és famós per l’espècie d’Akelarre que fot per tal de fer nevar, ara ja feia temps que li demanaven perquè el tema estava dur, i ell amb un posat místic tot dient “Xa xegara…. Xa xegara…”, doncs res que fa dos nits en va ser la Nit, la festa és senzillament salvatge, on l’alcohol és la menor de les preocupacions dels que hi ha per allí, com ell diu “Los dioses quieren actos a su altura, ningun dios se divierte con una panda rezando… a ellos les va mas la accion hardcore, sinó mira sus actos…”, i la festa no desmereix, vaja que no, al final acaba en un folliskipuguis que ja haguessin volgut per si algunes bacanals romanes, i aleshores el tipus surt del local i fot foc a una pila d’eskis vells per tal de fer nevar mentre el personal fa la cabra (i sense ànim de voler molestar a aquests animalons) al voltant de la foguera, i heus ací que ahir per la tarda es va començar a tapar i avui ha fotut la primera de les nevades, i tot deu no deixant de pixar colònia del Xaos i que sigui com sigui el tipus sempre l’encerta, ahir me’l vaig trobar al MB “Vaja, l’home del moment!” li vaig dir mentre ell em llençava el braç damunt l’espatlla (si, tenen aquest punt… mariconil aquesta penya), “Xa ves…”, vam demanar un parell de copes tot parlant de l’encert de les seves festes i ell entre copa i copa em deia, “Lo importante no es tener contacto con los dioses, lo importante del carajo es tener una buena previsión meteorológica…”, “Amén!” li vaig dir tot aixecant la copa…, el Pablo que estava darrera la barra em va clavar la mirada “Che ahora tendremos que matarte….” vaig somriure mentre li demanava una altra copa com a darrer desig abans de ser executat.. doncs res, avui dia de neu, dia de mort blanca… i redeu que si quan plou els angelets pixen ara es deuen estar matant a palles…