entrada 1012 (any 4)

Avui un dels tipus que curra amb mi ha sentenciat amb un: “Les coses són el que són i no pas allò que les parts diuen que són…”, al que l’altre ha quedat amb la boca oberta el temps just perquè el primer abandonés el despatx victoriós, aleshores suposo que ha estat quan ha valorat lo important que és tenir una bona cultura clàssica i les coses clares… avui també he viscut una de les imatges que m’han fet comprendre perquè aguanto en un antro com aquest i no fa temps que els he engegat, dins de pocs dies s’ha de lliurar un projecte, així que els membres del projecte ens han demanat si és possible un canvi d’horari, de fet ens demanen si poden bescanviar les vuit hores que fa tothom dins una franja temporal delimitada a vuit hores en torns rotatius de forma que sempre hi haurà algú treballant en el projecte, i és que a vegades tres persones treballant alhora rendeixen menys que tres persones treballant alternativament (i si són tres nerds de kllons amb fixacions malaltisses per la Natalia Vodianova, que no pas, Bodrionova…, no us dic res, i el divertit és que el meu cap m’ha fet mirar d’esbrinar el cost de fer-la venir pel sopar de Nadal, i sempre segons ell “Per premiar-los… que jo estic casat..”), doncs res, que ara els tenim en torns alterns com si fossin currantes de planta de cotxes, i el bo del tema, és que ja hi ha les primeres queixes, i no pas d’ells, sinó dels qui diuen que ells estan sent explotats (quan els interessats passen del tema i només volen acabar el projecte que per això cobren), però clar, una demostració de versatilitat com aquesta deixa en segons quin lloc a forces altres, de fet jo ja fa anys que vinc preconitzant el passar de pagar un sou per hores d’estada a l’empresa per pagar un sou per treball fet, donar una tasca, destinar-hi unes hores i si un l’acaba abans doncs mireu, dies que tindrà de descans, i si un altre necessita més temps, doncs apa xiquet que has pringat… però clar, una política com aquesta faria trontollar forces principis de l’empresa, on alguns creuen que només per ser-hi ja tenen dret a sou i com em deia un conegut “Ni les putes cobren per estar en una cantonada, o fan de puta o senzillament acaben putejades…”, i veient algunes i alguns dels que diuen treballar amb mi , que voleu que us digui… no són pas millors que les putes, almenys aquestes et treuen la mala llet mentre que els que tinc a l’empresa t’hi foten… ahhhh, i definitivament l’ànima de cantaru que em va martiritzar la passada nit m’ha dit que ho ha deixat, i sembla que aquest cop hi va seriosament segons ell: ha bloquejat el mòbil d’ella, res de whatsup, fora facebook, merda al Messenger i no sé quantes més, no he pogut evitar somriure al pensar que quan un es pren quelcom tan seriosament molt segurament encara n’estigui penjat, com els tipus que treballen amb trajos aïllants, les mesures les prenen per la importància i el respecte que els hi fa amb allò que treballen i no pas perquè passin i tan els hi foti… així que molt segurament quan més intentes evitar que l’altre pugui parlar amb tu, més ganes en tens tu de parlar amb ella… tot i que me n’estat de dir-li (que collons!, estem quasi ja a Nadal…), així que esperaré a després de reis per dir-li i de pas que m’expliqui com li ha anat…