entrada 1007-2 (any 4)

Estàvem pel segon cafè quan un dels presents m’ha donat la resposta al que m’estava preguntant “Res… no es perdria res si es morissin tots els que hi ha en aquesta cafeteria, molt possiblement els nens/es que no caguessin les que hi ha aquí ja els cagaran altres… suposo que en el futur podrien estar descansats si ara els hi donés per què un accident restés la penya que hi ha aquí, no crec que ens trobem davant de ningú que justifiqui ni la desena part de l’aire que respira i contamina…”, l’he mirat i no m’he estat de dir-li “Has provat de sopar amb all-bran?”… un dels presents estava fent un soliloqui (més que res perquè ningú estava per tallar-li el rotllo al tipus), aquest ens deia que moltes relacions tenen força més a veure amb la cuina del que la gent es pensa, com el tipus deia per una relació que funcioni calen primer els ingredients per fer-la funcionar correctament, i aquí n’hi ha molts i força variats: paciència, lleialtat, confiança, estima, respecte i com no d’altres com diners, capacitat de dir sempre “si”, un bon cos i millor polla (perquè no us enganyeu, la mesura si que importa… i sinó, no teniu més que dir-li a qualsevol hetero que prefereix que li fotin pel cul si una polla “mandingo class” o una “micropenis co” i ja veureu, així que quan la vostra parella amb cara de circumstàncies us digui “No, si la teva està bé carinyu, no et preocupis si a vegades encara estic simulant quan tu ja l’has treta… són els problemes de ser una actriu amateur…” ja podeu començar a pensar en un jet stender o com nassos es digui), i el tipus seguia, cal tenir els ingredients i alhora saber-los combinar, perquè tan desastrós es voler cuinar un menjar de rics amb ingredients de pobre com amb els millors ingredients intentar cuinar allò del que no en tenim ni puta idea…” i aquí s’ha trencat el soliloqui per esdevenir un diàleg “I doncs, que s’hauria de fer?”, el tipus ha agafat el cafè amb un posat ideal per donar valor a la veritat universal que anava a llençar sobre nosaltres o pobres ignorants, i que faria que tothom digués “kllons, que en sap aquest tipus!”, i ens ha revelat “Doncs el millor es com diuen els cuiners, mal menjar amb el que tenim a casa, i quan es vulgui gaudir anar a un professional”, ooohhhh, aaaaahhhh, aquí la penya ha començat a fer l’onada… i una tipa d’una taula se’ns quedava mirant, el meu conegut ja llençat se li ha acostat “Miri, li faré un joc d’endevinació i sense que cap animal pateixi mal… segur que vostè no llegeix massa per no dir res…” la tipa sorpresa li ha dit “No, com ho sap?”, el tipus ha sentenciat “Senzill, si llegís ni que fos una mica, segurament hauria sabut dels efectes secundaris del medicament que li han recomanat les seves xaximigues i no estaria amb aquesta cara d’idiota amb la que ens inspira els nostres comentaris, amb vostè no podem ser ni àcids ni sarcàstics, senzillament som realistes…”, la tipa se l’ha quedat mirant mentre una de les que estava amb ella li deia “Crec que s’està quedant amb tu…” “No, no m’interpreti malament (el difícil seria que m’interpretés correctament), no espero quedar amb vostè…”…