entrada 1006 (any 4)

Ahir un paio em deia que el fet de visitar segons quins blogs i segons de quina manera té força a veure amb l’aventura espaial, molt on visitar i poc èxit en l’intent de trobar vida intel•ligent (i això dit després de visitar aquest espai...), amb tot em va fer gràcia imaginar-me a qualsevol tipus/a que després d’una recerca desafortunada pitja l’enllaç vers el teu blog tot esperant que aquesta visita li solucioni una mica el problema que té o el neguit cultural que se li ha presentat, i aleshores voilà!, cau en un lloc com aquest i aguanta les tres primeres paraules, que si aquestes ja li omplen els ovaris les dues següents li poden fer perdre la paciència i no arribarà a la quarta de la desena línia que ja tindrà la mosca al nas i estarà disposada a fer aquella mena de justícia divina on un sempre rep... jo en el fons tinc la sort que aquest és un blog tan merdós que qualsevol altre que visiti em sembla infinitament superior, com diria algú, en aquest blog hi ha una creativitat quàntica i ja no parlem de tot allò que fa un espai digne de ser llegit i recomanat... avui un dels tipus que sempre arriba puntual ha arribat tard, de fet ja estàvem a punt de trucar a urgències i que anessin a buscar el seu cos a casa, perquè la llegenda deia que si mai no arribava a l’hora era senzillament perquè s’havia mort, doncs el tipus ha arribat i sense la seva forma flemàtica de vestir, deixant un reguitzell de fang al seu pas, després d’engegar a la merda i quasi que mossegar als que se li acostaven m’han “convidat” a anar i parlar amb ell, un cop dins del despatx l’he vist obrint una ampolla i cercant dos gots “Suposo que si t’he d’engegar a la merda et puc oferir una copa abans..” l’he acceptada mentre m’asseia davant d’ell, rere seu tota la ciutat, no he pogut evitar el somriure al recordar el que deia “No vegis quins collons, tinc unes vistes de nassos i no les puc gaudir perquè la taula està al reves... i no diguis de girar-la que es veu que trastoques el fengshui dels collons, ja et diré jo on se’l poden fotre aquesta merda de tècniques...”, ell ha apurat la copa i se n’ha servit una altra mentre m’explicava “T’he parlat mai de la Maia?, suposo que si, si en aquest món hi ha una gossa bona és la Maia, mai m’ha fallat (el que no puc dir de forces dels humans) i no ha demanat res a canvi (el que encara puc dir de menys dels humans), no li importa com la tractis ella sempre està al teu costat, ja li pots cardar una bronca que et mirarà amb aquells ulls que no entenen res i acabarà per llepar-te mentre mou la cua... doncs bé, com saps ja té una edat... ahir per la nit la vaig deixar amb el Tidus dormint, aquest matí quan m’he despertat i no he vist al Tidus al meu costat m’ha sobtat, un cop al passadís l’he vist mirant-me i la Maia (com sempre dormint al seu costat), ell no ha vingut, vaja que no es movia d’on era el fotut gos, ha estat al acostar-me que he vist quelcom que no rutllava, he acabat assegut al terra, la Maia estava morta, i en Tidus li ha començat a donar cops de cap per veure si la despertava (com sempre feia), no sé el temps que hi he estat... al final m’he aixecat i després de posar-la en una bossa l’anava a llençar quan m’he vist al mirall de la porta, i saps?, per primera vegada he sentit vergonya de mi, del que anava a fer, molt possiblement m’importin els humans encara menys que a tu, però m’ha semblat que li devia quelcom més a ella, així que he cercat un lloc allí on sempre anàvem a passejar i l’he enterrada...” l’he mirat mentre m’acabava la copa i li allargava el got de nou quan ell m’ha dit “Ara ja te’n pots anar a la merda...”