entrada 1015-4 (any 4)

Per on anava… estava sonant això… em va fer gràcia la cantarella “Jo no estic enamorat, nosaltres no estàvem enamorats…”, i em pregunto, qui collons ho està, al entrar al local no sé perquè em va venir al cap… “I vaig escoltar un soroll de sobte, com si estiguessin trucant a la meva porta… No m’ha escoltat trucar?”… ja anava un xic perjudicat i se’m va barrejar amb “Anem al voltant del sol, la lluna gira al voltant de la terra, no ens mata la mort: ens mata el vertigen!”… a la barra els de sempre m’hi vaig acostar demanant una copa, el bo que tenen els sopars de Nadal és que fa que els animals nocturns s’ajuntin, al voltant meu tots aquells que ningú vol al seu voltant, ara sonava això, i com si els tipus s’haguessin imbuït del missatge van començar a parlar d’on hi havia les millors putes, em va fer gràcia un dels presents que ens parlava del millor local de Mèxic DC, un altre de Praga (ahhh, Praga…), i un dels presents va concloure “”De fet a tot arreu hi ha putes bones, ara bé, bones dones…” vam somriure aixecant les copes, no érem els tipus més políticament correctes però tampoc ho hem cercat mai, va ser un flash però suficient per què em taladrès el cap “Crist va i entra en un hotel. Tres claus li dona al dependent i li pregunta: Té creus lliures?”, vaig mirar la copa, a vegades l’alcohol ens parla d’una forma estranya, un dels presents em va picar a l’esquena “Em sembla que venen per tu…” em vaig girar i la vaig veure, molt possiblement qualsevol heterosexual se l’hagués volgut calçar, ella va caminar per damunt la merda que érem fins arribar davant meu… “Saps que fas llàstima oi?”, vaig somriure tot just abans de notar la bufetada… que no em va fer esborrar el somriure “C’est tout…” li vaig dir “Tot i que si vols t’ho puc dir en una llengua menys compromesa…”, la tipa va girar i va marxar, fa segles l’hagués morta, ara ja m’avorreix actuar com sempre i matar per matar, fins i tot un vampir sap que hi ha vides que carreguen més que la mort, ara de fons va començar a sonar i dins meu quelcom va petar en un “Mira noi, aparta la pistola. Les bales no m’aturen, les navalles no em fereixen… Mira… Mira’m! Soc l’error del pilot, soc la malformació del fetus, soc el cromosoma aleatori… Soc la més completa i total bogeria… Soc la por…”, vaig assaborir de nou la copa, res més voluble i més efímer que el gust del tiet Jack als llavis, ni tan sols un bon comiat vaig pensar tot mirant als que m’envoltaven, ells sabien que: “Conec el dolor a nivell molecular… estira dels meus àtoms.. m’encanta en l’alfabet de la por…”, vaig demanar una copa més sabia que ho lamentaria, el tiet jack no avisa “Si em beus has de ser conseqüent, et diu…”, i aleshores ho vaig veure i beure clar “Les desgràcies mai venen soles, sinó a ramats, tinc aliats en el cel, Jack i camarades a l’infern: Saluda’ls per mi”…