entrada 1001-2 (any 4)

Ahir vaig assistir a una conversa/discussió interessant, es veu que la ALLQFVKC aka (associació de lloques que fan veure que curren), va presentar una queixa perquè una de les secretàries es passava l’estona xatejant amb l’ordinador i elles ho trobaven totalment fora de lloc (també s’ha de dir que la “denunciada” no és de les més apreciades per aquest corpuscle), em va cridar el responsable per tal que escoltés les parts i tenir una visió més, la “denunciada” ens va dir que ella xatejava mentre les altres parlaven, llegien la premsa i/o revistes o senzillament s’ensenyaven els modelets de roba,i que a ella personalment no li venia de gust de parlar amb cap d’aquelles amargades que li havien entafonat com a companyes de feina... el tipus em va mirar i no em vaig estar de recomanar-li que mentre la feina sortís i no perjudiqués la seguretat informàtica de l’empresa que senzillament li apugés el sou i la deixés xatejar, que segurament perdria menys temps que les altres amb les seves merdes... ell va dir que una cosa era la conversa entre companys de feina que reforçava vincles, creava relacions personals i enfortia l’organització i una altra... mentre m’anava parlant no vaig poder evitar que se m’escapés un somriure “Realment ho creus tot això?, mira això és l’excusa per no dir que un és incapaç d’aconseguir que la gent vingui a treballar i punt... són elements intercanviables i totalment substituïbles, no parlem de cap rara avis, parlem de lloques...” suposo que el tipus no deu aprovar el meu vocabulari, tot i que pensi el mateix i perdi el temps cercant una forma acadèmica i formal per explicar el que tothom sap... el patró explota el treballador i el treballador mira d’escaquejar-se al màxim; i res més divertit que un autònom amb doble personalitat, allò si que és digne d’estudi i contemplació... ahir també vaig riure al posar benzina al cotxe, em fa gràcia que el lloc que està de moda és com aquells ancestrals on et posaven ells la benzina, on era del tot impensable que tu ni t’acostessis al sortidor, però clar, veus sortir al tipus i qui hi ha al cotxe li diu amb un somriure “Ja ho faig jo...”, sou així de patètics els humans, mentre tingueu clar que teniu al tipus al vostre servei ja us va bé i acabeu per pringar vosaltres perquè sou així de generosos i bones persones, vaja tots un xaxiguais... doncs res, que al anar a pagar hi havia un grupet de gremlins dant pel cul i una dona que era qui els intentava dirigir (millor hagués estat que els intentés digerir), intentant organitzar aquell desgavell, estava pagant quan un gremlin que no aixecava un pam de terra i de sexe femení tot mirant-me deixa anar un “onyo!”, la vaig mirar i ella divertida va seguir “onyo!!” la tipa que els intentava controlar aquella manada va quedar glaçada mentre el monstre anava per la benzinera a la caça de la hello kitty que segurament li voldria dir goodbye al crit de “onyo! onyo! la dona dient-me “Ja sap com són els nens sempre es queden amb aquella paraula que...”, vaig pensar en quin moment li havia demanat explicacions jo a aquella fàbrica ambulant de monstres, suposo que igual així es sentia millor, quan dos dels gremlins un xic més grandets deien “I això que és?” “És per obtenir energia, la meva mare s’ho pren, però en pastilles, i sempre quan marxa el papa i ve el tiet...”, aquí la caixera i la tipa van quedar glaçades mentre el gremlin petit va tornar i mirant-me deia “onyo!” vaig pensar “Doncs si, onyo i puta!” tot mirant la pobre hello kitty que tenia agafada pel coll i preguntant-me on quedaven ara els de la protectora de pelutxos...