entrada 1011 (any 4)

En aquestes dates hi ha un fet a l’empresa que no deixa de tenir la seva gràcia, el lloc on treballo ofereix la possibilitat de faltar unes hores per determinades causes, i com no, les lloques amb experiència en són totes unes expertes per utilitzar aquestes hores per portar els seus xurumbels al metge, per estar amb ells quan estan malaltons, o per trucar dient que estan malaltes quan tothom sap que estan de rebaixes, i el que no em deixa de sorprendre és la seva defensa a ultrança de la igualtat entre homes i dones, i en canvi com són elles les que sempre pringuen quan el gremlin que han cagat no es troba bé… doncs res, que davant aquest fet ja fa uns anys es va decidir que tothom qui tingués hores pendents les pot compensar abans d’acabar l’any com a dies de lliure disposició (segons els jefes és un premi a la bona salut i la cura d’un mateix que tenen certs treballadors), doncs res, no han trigat aquestes lloques a queixar-se tot dient que això està molt malament i com si elles s’agafessin els dies per gust… ahhh, aquí un no pot dir més que allò de “Se siente…”, tot posant cara de jefe comprensiu mentre penso en lo bé que li aniria al món en segons quins casos que el condó anés incorporat a la polla i no fos un extra negociable… així que ara tenim les jovenetes agafant-se dies i les lloques amb un cabreig monumental, i clar la resta dels jefes em diuen “Ja ho veus, les joves contentes i les velles cabrejades…” i el somriure és generalitzat… avui parlava amb un dels jefes que aquest cap de setmana no s’havia trobat massa fi i va anar a les urgències d’aquest meravellós país, després de diferents proves (i de fer una puta partida del trivial a la pregunta “A veure que té el malaltó…”), i que ell expliqués que tenia un dolor a l’esquena que se li allargava fins als pulmons (tot remarcant un “Suposo que no cal ser un putu House per fer la feina de metge…”), li van donar uns calmants i sota l’excusa de “No tenim l’especialista” el van convidar que marxés cap a casa i que el dilluns anés al seu metge, el tipus es va fotre farruco que també farruquito tot demanant veure l’especialista (que segurament estaria sobant o en algun lloc d’aquest país tot avisant que no el molestessin i que si queia cap malaltó que miressin d’engegar-lo, civilitzadament, això si, però que miressin d’engegar-lo), després de molt insistir van acabar per trucar al “especialista” i el meu conegut va escoltar la conversa (té l’orella fina…) com el tipus li deia a la noia de la recepció “I ja li heu dit que si tan de mal li fa pot anar a un veterinari?” aquí la tipa va riure a gust mentre dissimulava, va penjar i va dir un “Ho sento però està ocupat…”, el meu conegut va demanar parlar amb el cap del servei, i quan el va tenir davant li va demanar que li fessin un informe amb el diagnòstic i les proves fetes, més que res per si li passava alguna cosa i tenia d’acabar anant a veure un veterinari, que semblava ser que en aquest país els animals estan millor cuidats que les persones (i ja és, i de fet diu força del país), davant la negativa de donar-li el que demanava el meu conegut va trucar a un amic seu que és notari qui sense saber que fer en aquell moment (els notaris són així) es va presentar a urgències, i tot demanant el nom de la persona va aixecar acte del que passava, i no me’ls imagino, però deuria ser del tot impagable…