La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 9 de desembre del 2011

entrada 1008 (any 4)

Padre Misericordioso, he malgastado mis días con planes a cerca de muchas cosas. Esto no se encontraba entre ellos. Mas en este momento, tan sólo Te ruego que me permitas vivir los próximos minutos con honor/acordemente. Por todo lo que debimos pensar, y no pensamos; por todo lo que debimos decir, y no dijimos; todo lo que debimos hacer, y no hicimos; Te ruego, Dios, por el perdón.

Ahmed Ibn Fahdlan

He aquí que veo a mi padre, he aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y a mis hermanos. He aquí que veo a la línea de mis ancestros a través de los tiempos. He aquí que me llaman y me piden que ocupe mi lugar entre ellos, en los patios de Valhalla, donde los valientes viven por siempre.

Guerreros vikingos noruegos

Porto ja segles com a vampir, i si puc dir quelcom amb certa seguretat és que qualsevol humà a qui un vampir alleugeri del pes de la seva existència tindrà com a darrer pensament precisament quelcom força semblant al que recitava el pobre Ahmed (i no, no era el terrorista suïcida…), al final els humans lamenten els moments perduts, el no haver gaudit d’allò que es tenia en aquell precís instant perquè un va creure que ho podria tenir sempre que volgués, de la poca importància que es va donar a una companyia perquè un creia que sempre en tindria, de com de lleugerament es va dir o es va jutjar a algú i com mai s’ha trobat el moment de demanar perdó (perquè tothom sap que els humans mai us equivoqueu…), és divertit veure l’intent en que convertiu el vostre darrer acte per tal de fer creure que necessiteu més temps, que no heu fet prou o que encara us queda per fer… i un no es pot més que preguntar si algú fixa la seva vida pels pocs moments als que li ha trobat sentit, perquè collons hauria de viure si n’ha perdut tan de temps amb actes que no mereixen ni la seva memòria, fa temps un tipus em va dir “Hi ha gent que pensa el que vol fer i després en els actes del que haurà fet, i quan es decideixen senzillament el temps ja ha passat i ells ja estan morts”, i al final sempre em ve al cap la mateixa cançó…

And you bring me to my knees again
All this time, that I can beg you please, yeah
All the times that I felt insecure, yeah
And I lift my burden out the door

[Chorus]
I'm on the outside
I'm looking in
I can see through you
See your true colors
'Cause inside you're ugly
You're ugly like me
I can see through you
See to the real you

All this time that I felt like this won't end
Was for you
And I taste what I could never have
It's from you
All those times that I tried, my intention, full of pride
And I waste more time than anyone

[Chorus]

All the times that I've cried
All this wasted, it's all inside
And I feel, all this pain, stuffed it down
It's back again
And I lie here in bed, all alone, I can't mend
And I feel tomorrow will be okay