Ahir vaig escoltar unes declaracions que us deixo...
“En la III Jornada de Actualidad Financiera de la Unión Europea, organizada por las cajas, Iturbe reconoció que nadie quiere dejar de salir en la foto, aunque destacó que es la hora de distinguir entre los que han hecho las cosas bien y los que no.
Así, pidió no alargar la agonía de las entidades que no aguantarán la recaída que se prevé para 2012. Además, el responsable de la caja vasca aseguró que no podemos gastar más tiempo en esta carrera de obstáculos.
Iturbe subrayó que los retos a futuro no serán pocos ni fáciles, para agregar que parece que nos encaminamos hacia la tormenta perfecta en 2012.
Siguiendo con la metáfora de la tormenta, señaló que el grito ya no es sálvese quien pueda, sino si se salvará alguien.
En todo caso, puso de manifiesto que espera que se equivoquen los que predicen esta tormenta perfecta.”
Suposo que alguns ja les haureu escoltat, i mireu si es canvia lo d’entitats financeres per un “jo”, ja teniu dibuixada la situació que us tocarà viure en breu... com deia aquell “Agafa’t al cinturó de seguretat que venen corbes...”, fa segles i en mig d’una pandèmia que deixava els pobles sense població un tipus em va dir “La veritable naturalesa humana bé quan deixes de lamentar que morin els fills dels veïns per alegrar-te que no siguin els teus, i quan ja no esperes que no es mori ningú, sinó que senzillament esperes que no et toqui a tu...”, i davant això la imbècil de torn amb un posat tooooope xaxi existencial ens deia “Mira, jo penso que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita, ozea...” se’ns queda mirant i tot girant-se a una companya li diu “Era així no?” (aquest ha estat el moment còmic del matí), un anava a contestar però ha callat coneixedor que amb segons quins animalons no es pot racionalitzar, l’hem deixada marxar i ha estat aleshores quan el tipus ha dit “Igual té raó, ara el divertit és que precisament aquells que més tenen són els que menys necessiten, perquè senzillament ja ho tenen tot...”, i si, ara ja em podeu dir que l’important és tenir salut i altres merdes, però mireu si us deixen triar entre ser uns malaltons pobres o uns malaltons rics no trigareu massa en donar la resposta correcta, que com no podia ser de cap altra manera, és la de ser uns malaltons pobres, faltaria més, amb un parell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada