entrada 1009 (any 4)

Avui mentre esmorzava un tipus se m’ha acostat i m’ha revelat una de les veritats universals “No saps el plaer que em dóna quan em trec un pel llarg del cul.. i la pregunta és, com ha arribat aquell pel allí!?”, davant tanta profunditat i sinceritat no he pogut més que dir-li “M’agrada que m’expliquis les teves intimitats però… vols dir que calia?”, en el local sonava això i un dels presents ens explicava el seu viatge “vital” a la Índia i com li havia canviat la seva forma de veure el món (jo he entès bussiness que voleu que us digui), ens explicava que ara pots destinar un xic del teu pressupost d’aquestes festes a la seva oeneje de merda, i ell l’enviarà als necessitats d’aquell país, això si, t’envia un nino amb una foto d’un natiu per tal que l’asseguis a la taula pel Nadal (a tall de chester de mal gust), suposo que deu ser la versió moderna i xaxiprogre del fotre un pobre a la taula per Nadal i que justifiqui amb un acte de decència moral tot un any immoral i indecent a més de ser èticament força reprovable, em fan gràcia aquests que expliquen els seus viatges a aquells països com llocs on un canvia, que voleu que us digui, encara recordo quan en alguns dels negocis els tipus em deien “Mira, em comenten que si vols et pots quedar amb la seva filla…” i davant la meva mirada seguien “I si no et serveix (que per gustos els colors) i si vols, també té fills, que com ell diu, li costarà molt més un negoci com aquest que no pas fer-ne un de nou, i ja no parlem del rendiment que n’espera obtenir…”, i quan els hi explicava la meva naturalesa i el que podia esperar aquella minyona tot intentant veure un xic de terror, senzillament veia somriures “Mira, ningú és perfecte…” em deien… així que no em vulgueu vendre les vostres palles mentals d’aquells llocs amb un viatge planificat per i per a turistes imbècils com tots vosaltres… un dels tipus ens explicava els problemes que té amb la seva parella en el sentit que aquesta cada cop vol quedar menys amb ell, i que sota l’excusa de “Ja veure’m que farem i que podem fer” decideix passar cada cop menys temps amb ell, un dels presents em deia “I aquest és un dels teus millors analistes?”, la resposta ha estat fàcil “Ja saps que el resultat o la capacitat de fer anàlisis correctes és indirectament proporcional a l’interès personal en els mateixos…” el tipus no ha pogut menys que donar-me la raó… ara sonava això de fons… un dels presents no s’ha estat de dir-li “El problema no és el què fer, el problema està en quan s’ha de fer quelcom per estar amb un, de fet s’hauria de poder estar amb un tot i que no és fes res…”, ahhh, les veritat com de dures que són i més per aquells qui no les vol escoltar… i un dels presents fent gala d’una educació llatina brutal no s’ha estat de recordar-li “Dove non basta la pelle del leone, bisogna attaccarvi quella della volpe”… tota una demostració de sapiència si senyor…