La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 11 de desembre del 2011

entrada 1010 (any 4)

De fons sonava això, la vaig veure estirada al llit encara tenia en la seva cara aquella expressió de calma que tothom vol després d’una nit moguda, igual ja no hi havia tanta temperatura com feia unes hores però seguia sent una dona digna d’admiració, un veritable patró de les mesures clàssiques, no vaig poder més que recordar les hores passades i dibuixar un somriure al pensar que havia anat força bé, normalment en la seducció i el sexe tothom hi posa el millor perquè sé sap lo difícil que són les segones oportunitats, i com em van dir fa segles “No hi ha millor per oblidar que prendre’s un caprici, ja que en el fons tot desamor fa mal perquè un té clar que perdrà allò que vol, més que no pas l’alegria que ens pot portar el donar a l’altre l’opció de ser feliç…”, vaig pensar en quants havien fet el mateix camí que jo després d’una nit com aquella, quants havien esperat una trucada i els pocs que l’havien rebut, i els pobres imbècils que havien cregut que ells en serien els darrers i que ja tenien posada la pica a Flandes, vaig somriure tot caient en com intentava no despertar-la, la vaig mirar de nou, pensant que segurament tenia un nom, i molt segurament me l’havia dit però els noms són el primer que un oblida per no associar un tros de carn a una personalitat, i allò era el que hi havia al llit un tros de carn sense vida, erma, un cos sense ànima, amb aquell posat de “temps parat”, suposo que deu ser el negatiu de fotre’s al llit amb un vampir afamat i a més avorrir-lo, vaig pitjar el número mecànicament donant l’adreça i indicant que només hi havia un cos, ara ja vindrien aquells que ens permeten que seguim amb el nostre anonimat, perquè hi ha realitats que no estan fetes pels humans…

I hate to turn up out of the blue
Uninvited, but
I couldn't stay away
I couldn't fight it, I'd hoped
you'd see my face
And that you'd be reminded
That for me, it isn't over

Tot i que no vaig poder estar-me del tros que indica la veritable naturalesa dels actes humans i el que us fa moure…

I heard that your dreams
came true
Guess she gave you things
I didn't give to you

La vaig mirar des de la porta de l’habitació, el cos damunt del llit, com de patètica és la vostra existència, unes hores abans us crèieu que ho teníeu tot a tocar i una estona després senzillament ja no teniu res, ni tan sols us teniu a vosaltres…

De fons sonava això, però ara el meu cap estava amb l’enigma que l’esfinx d’aquella nit, la que m’havia dit…

If I was scared, I would
And if I was bored, you know I would
And if I was yours, but I'm not

All the kids have always known
That the emperor wears no clothes
But they bow down to him anyway
It's better than being alone