entrada 1015-2 (any 4)

Demà és el dia, aquell on ho tornen a fer, un acte on a canvi d’uns pocs eurets un es pot sentir super xaxi compromès amb alguna merda causa (crec que en tenen una llista ja feta fins el 2040), i on un pot fer real la seva aportació a la societat i tot això rodejat de l’esperit nadalenc i dir el dilluns quan es torni a la merda de feina que teniu “Jo hi vaig col·laborar!”, i recordeu amb un catarsi social els moments més emotius i algú encara digui “Mira, mira, encara se’m fot la pell de gallina…”, i tots us aneu a dormir tot creient-vos millors persones… per mi tot resumit en quatre paraules “valents fills de puta”, quan de fàcil és convertir un any de misèries i de merdes a una justificació dels mateixos amb uns pocs minuts de compromís amb quelcom que us la porta tan fluixa com qualsevol cosa que no us afecti directament… fa poc en un sopar es va encetar el debat sobre la donació d’òrgans i el fet que la cultura existent en la societat és un dels principals problemes per la donació, el sentiment de possessió malaltís fins i tot després de mort… i un dels presents ens deia “De fet, està clar que els trasplants són bons, salven vides!, i que el fet de no voler donar els òrgans no té cap base científica i si molt d’egoisme… crec que el millor seria que per llei s’estigués obligat a donar els òrgans, no us imagineu la quantitat de gent que es podrien salvar…”, vaig somriure aixecant la copa, em pregunto si morís la seva filla si acceptaria donar els seus òrgans, igual s’hauria de provar… però clar, com a bon vampir sé que no em puc fotre en els afers dels humans… només vaig recordar que els malfuncionaments corporals venen moltes vegades provocats precisament per un defecte codi genètic i que anar salvant deformacions del codi genètic pot portar a senzillament acabar per pervertir-lo, i d’això la naturalesa en sap força… aquí és quan et titllen de nazi i un no pot evitar el somriure, perquè darrera aquestes crítiques hi ha l’intent humà de ser més que res i ningú, tot just sota dels deus, l’home com element que sotmet i controla la naturalesa i les seves lleis, l’home com a element regidor dels seu futur… avui mentre feia les compres algú em deia que problema d’avui dia ja on és que la gent no foti exercici, és que la gent menja massa i massa bé, i una de les presents amb alguns anys li ha dit “El problema és que no heu passat gana…”, no he pogut més que somriure davant aquelles paraules, viviu una vida regalada, una vida que no us toca i que no us heu guanyat, viviu en un equilibri tan fals com l’estabilitat que us creieu que teniu, i el divertit és que al final, algú donarà el pas en fals i us vindran a veure amb un somriure “Ara toca pagar…”, i aleshores voldré veure quants podreu i sabreu pagar la factura d’aquest comportament humà amb el que ho pervertiu tot… amb tot i com deia aquell: “No hi ha res bo o dolent, sinó que és el pensament el que fa les coses bones o dolentes…”