entrada 1004-2 (any 4)

Els dies van anar passant i en Kral es veia cada cop més sovint amb la Iiis, el que inicialment se li havia fet difícil poc a poc va anar passant a ser quelcom força senzill, de fet estar amb ella no esdevenia gens problemàtic, fins i tot a vegades aconseguia abstreure’s de qui era, una tarda ella li va dir “Dius que ets una gran mag, suposo que deus ser força bo en lo teu… em preguntava si em podries fer uns demostració…” ell la va mirar, tot dient-li, “Tria a una persona…” ella va assenyalar una camperol que passava pel seu costat, ell va somriure dibuixant una sèrie de signes a l’aire, passats un dies tot passejant van trobar al camperol plorant, la Iiis li va preguntar que li havia passat, ell li va contestar “Fa pocs dies va morir la meva dona d’una cruel malaltia que va fer que li caiguessin els membres putrefactes, el meu fill es va quedar cec, mud, sord i finalment va deixar de saber com respirar, i la meva collita s’ha perdut per una plaga que mai abans havia vist… i jo no aconsegueixo manllevar-me la vida, cada cop que ho intento em desperto com si no hagués passat res, i cada nit mentre dormo se m’apareixen en somnis els meus per dir-me que soc el culpable de tot el que ha passat…” la Iiis va quedar seriosa i va mirar al Kral “Has fet una bona feina, ara et voldria demanar si pots fer feliç a aquest home, si li pots tornar la felicitat que li has pres…”, l’home el va mirar sense gosar dir-li res, en Kral va descobrir que podia matar i destrossar, però no podia desfer el que feia, la Iiis li va dir “Ets com un nen amb un poder que no sap controlar, i actues com un nen, et creus que els altres no importen, que pots fer el que et roti, però hauries de saber que tots els actes porten les seves conseqüències…”, passats els dies hi va haver una revolta, un camperol s’havia rebel·lat contra els mags acusant-los d’actuar arbitràriament contra la resta dels homes, pocs mags es van salvar en Kral va ser un d’ells, la Iiis i la seva família van ser detinguts i cremats a la plaça del poble, la gent va començar a creure en un sol Deu que demanava obediència a canvi del seu favor i van perseguir als mags pel que representaven i pel poder que tenien, en Kral va tornar al seu poble, un cop allí es va trobar amb la Yseida una companya qui li va dir “Ja m’ho han explicat… coneixent-te suposo que ja ho deus tenir superat i ara només tens odi per aquells que t’han posat en dubte… però saps?, no estem fets i tu menys per esperar res d’aquest món, la teva relació no podia ser, igual hi ha gent que es pot permetre de tenir-les però nosaltres no, nosaltres hem acceptat un camí que ens ha condemnat…”, “Som com nens….” va començar a dir en Kral “Possiblement ho siguem, però recorda que no hi ha res dolent en ser-ho… no tenim res vetat, tot i que per això hem de pagar un preu, i en el nostre cas és força alt… no esperis entendre’ls ells tampoc ho intentaran, tot i ser de la mateixa espècie som tan iguals com una pedra i una gota d’aigua; resultat de la naturalesa, resultat de la composició química de certs elements, però una pedra sap que és una pedra i una gota d’aigua que és una gota d’aigua… així doncs, nosaltres sabem el que som i el que són…”