entrada 1003 (any 4)

Ahir estava bevent amb un tipus que fa bona la frase aquella de “N’hi ha que s’enamoren fins i tot en un desert” (que no en un dessert…), el tipus s’ha embolicat amb una de les treballadores de l’empresa, suposo que a certs nivells la gent sap com portar-ho però quan algú de les plantes altes inicia una relació amb les de les baixes hi ha forces possibilitats que en les visites que es facin els de les plantes del mig s’olorin quelcom estrany, bé, a l’empresa les relacions entre el personal mai han estat ben vistes, i menys les que impliquen persones de grups diferents, més que res, perquè a la gent li costa poc el començar a xerrar i fer històries d’indicis que no volen dir res, així que al tipus se l’ha citat el proper dilluns i ahir el tenia davant meu, i com si ja no em cansés aguantar el personal entre setmana ara em tocava fer-ho també en cap de setmana, a més de no saber qui collons li hauria dit que era amic meu… el tipus em deia que l’havien citat i no tenia clar que diria “La pregunta serà fàcil, et diran si te l’estàs follant, no estan per perdre el temps…” “Però no tenen el dret a fer aquestes preguntes, la nostra vida privada privada és!”, “Mira, si utilitzes la primera persona del plural com ara, ja no caldrà que els hi diguis res més… amb tot i si folla bé et pots plantejar de canviar de feina i mantenir la relació…” “Jo no vull canviar de feina!” “Aleshores, senzillament digues que el tema el va iniciar ella i segurament ells força alleugerits la convidaran a abandonar l’empresa amb una bona gratificació i una carta de recomanació excel·lent”, el tipus em va mirar “Jo no vull que la putegin d’aquesta manera!”, “Un ha de ser conscient que els seus actes sempre porten conseqüències, i en el teu cas el problema no és que te l’estiguis follant, en el teu cas el problema és que t’has enganxat d’ella…”, el tipus va fer un gest mentre agafava la copa “I enamorat, enganxat o idiotitzat (agafa el que més t’agradi), perds bona part del poc que et feia competent, crec que el millor és que deixis la feina, tens raó, no crec que ella en tingui cap culpa de follar amb algú tan imbècil com tu… i per cert, no hi ha puta més fàcil d’aconseguir i perdre que l’amor, sota l’excusa que un no pot garantir la fidelitat acostuma a moure’s vers allò que més interessa…”, em vaig aixecar, no volia iniciar una discussió amb un obcecat mental amb les facultats pertorbades i no tan sols per l’alcohol, vaig mirar al local tot pensant quant d’amor hi hauria d’haver entre totes aquelles parelles, no vaig poder evitar somriure mentre apurava la copa tot imaginant també quants enganys i polvos creuats no explicats, perquè ja sé sap que ningú vol espatllar ni tacar quelcom tan bonic com és l’amor, sota la idea de “No per un petit error engegarem enlaire la relació… i per molt comprensiu que sigui la meva parella, perquè dir-li?, si al final només li faré mal… deixa, deixa que tot segueixi igual”… humans, humans, humans…