entrada 1007 (any 4)

Vagi per endavant que odio la democratització dels dies de festa i de les merdavacances de les que tots en gaudiu, perquè segurament aquest i no pas cap altre serà el motiu de la fi de la civilització occidental tal i com la coneixeu, quan qualsevol local amb un xic de nom s’omple de xonis de suburb i xosuas megatattos amb el xaxitribal de braç tot creient allò que no importa com es sigui mentre es gasti i que els diners donen la charme de per se... i això sense comptar amb els iaios que volen aquell i no cap altre entrepà, que un cop després de superar l’Alzheimer galopant, diuen un “Nena em pots cobrar?” i quan li donen el canvi salten amb un “Amb monedes! Que les vull per la màquina” i la cambrera mirant-lo i pensant “Au que si tingués telepatia estaria en aquesta merda de bar aguantant personatges com vostè, si encara està aquí perquè no el volen ni al cel ni a l’infern...”, doncs res, entre tota aquesta fauna un tipus comentava que la crisi (com no, la inefable crisi) encara està per venir, aquí un dels presents ha sentenciat “Diuen que quan t’enfonses i saps que pots tocar el fos el que no has de fer es barallar-te i resistir-te, el que has de fes és relaxar-te i deixar-te arribar fins el fons per pivotar i sortir-te’n, i em sembla que ara s’estan malbaratant forces recursos per intentar reflotar abans d’arribar al fons, i segurament quan s’hi arribi ja no quedaran forces per pujar... això si, força democràtic el tema de no deixar enrere a ningú... i com que a tots no els podrem salvar doncs res ens farem fotre tots...”, aquí hi ha hagut com sempre la crítica dels xaxipolles multiflowers pop abellamallitics qui criticaven per radicals (que no per irrealistes ni falses) les idees i comentaris del tipus, de fet em va venir al cap un entrenament de certs cossos militars, on deixen en una piscina als aspirants lligats de mans i peus i els hi diuen que han d’aguantar-hi un cert temps, el primer instint és no deixar que el cap s’enfonsi i el tipus lluiten amb peus i cos per mantenir-se a surant, el que acaba amb la seva resistència i els han de treure abans d’hora, només aquells que senzillament es deixen enfonsar i pivoten al terra per tornar a pujar se’n surten, tot i que ho han de fer repetides vegades, i el tema està preparat per tal que hagin de deixar anar tot l’aire per arribar al fons, si et quedes amb un xic per poc que sigui ja no hi arribes i no pots pivotar per tornar a sortir-te’n, no cal dir que són pocs els que se’n surten del tema... i pel tema res millor que escoltar als pescadors (que poden no saber masses coses però en això són uns mestres “racionalització/lògica vikinga” en deien al guerrer número 13), quan un cau al mar la idea és la de començar a treure’s la roba cagant llets, perquè aquesta en funció de com es vagi amarant es torna un pes que costa de controlar, i per qui s’enfonsi, el primer que cal treure’s són les sabates... perquè quan un se la juga de veres tota la resta no deixa de tenir una importància com a mínim “relativa”....