entrada 1002 (any 4)

Ahir em van deixar penjat, bé en el sentit que a darrera hora et capgiren els plans, així que vaig acceptar aquest avatar del destí i vaig temptar a la sort, agafar el cotxe i que soni això ja denota que la nit promet, un cop al local el cambrer argentí, bé porteny segons ell, que argentins n’hi ha molts però portenys menys (de fet Deu primer va fer els portenys i després veient lo perfectes que havien quedat s’ho va repensar i va fer la resta dels humans),em va venir a rebre “Che vos tambien?, solo con decir que xega la temporada se me xena de gashegos a la busqueda de carne argentina…”, vaig somriure intentant justificar-me “Eps que jo vinc durant l’any…” al que ell va contestar tornat rere la barra “Lo justo para no quedar como ejos!”, em va dir tot assenyalant a dos tipus a la barra, vaig somriure, al final el destí havia decidit que la nit no fos del tot malament, ara sonava això al local… després de demanar una d’aquelles copes ideals per fer oblidar tot el que un vol oblidar i força més, un dels tipus entre rialles m’explicava que aquella tarda havien anat de “senyoretes” tot i que abans havien anat a comprar el sopar, un cop al super havien demanat un peix i havien dit a la tipa “rascadora” que ja sé sap que “rascar y ganar todo es empezar…” que els hi talles el peix sense el cap, doncs res que la tipa els hi tala el peix, es mira el cap i el separa, el tipus que ho veu i li pregunta que en farà, i ella que respon que el guardarà per si… i aquí salta el meu conegut tot preguntant si vol fer negoci amb el que ell ha comprat, que ell li ha dit que ho pot tirar no pas que ho pugui revendre o regalar, i que si li farà preu amb el peix a canvi del cap… la tipa que es comença a saturar (ja sé sap que en la versió de software “rascadora 2.0” no hi ha el mòdul “negociació de conflictes o com atendre un client cabron”), doncs res que la tipa allí parada i que s’acosta l’encarregada i amb resignació demana disculpes i llença el cap a les escombraries “Coi com li havia dit de bon començament… només faltava!” vam demanar més copes que allò prometia, l’altre m’explicava que si agafes un sac de menjar de gos i mires la composició et trobes que tenen collons de fotre components com “cendres” i d’altres, i que tot i sumar mai arribes al 100%, a més de que segurament es gasten força més pasta per tal que el pinso faci bona olor (a nas dels humans) que no pas que sigui millor pels quissos, l’altre li ha dit que igual el component que manca és la part de “patero tarifenc de primera” o de “caiuqueny canari”… aquí quasi que m’ennuego tot pensant que hi hauria d’haver més nits com aquelles, els tipus em deien que aquella tarda havien anat de senyoretes, m’explicaven força acadèmicament (de fet es guanyen la vida en aquests terrenys) que feia temps que havien observat algunes ineficiències en les seves corbes d’utilitat pel que feia al tema de parella, com ells deien l’ordre natural de convidar a sopar (i pagar-lo), convidar a copes (i pagar-les) i després d’aguantar tota la nit una conversa insulsa i sense contingut portar a la persona a casa seva (amb el teu cotxe) tot esperant que et convidi a pujar era del tot ineficient a nivell econòmic i de temps, era força millor valorar el cost del procés i invertir-ho directament en una professional, a la que fins i tot li podies dies que es fes un xic l’estreta només fins al tercer cop que li preguntes “Follem?” i mira, segons ells hi van junts i així poden veure qui acaba primer, i es poden comentar la juguesca… vaig demanar una altra ronda, perquè allò anava de millor en millor, un dels tipus m’explicava tot just quan sonava la cançó al local, que la darrera que havia convidat a tot el procés ineficient un cop a dins del cotxe i escoltar la cançó li va preguntar “Tu eres un poco rarito no?, quiero decir que te gustan las cosas raras?”, al que ell va estar a punt de retornar la resposta “Igual si, pero no aun en el extremo que me guste algo como tu…”