entrada 1014 (any 4)

Això de la crisi té les seves coses bones, tinc un conegut que per una petita “relliscada” ha estat condemnat o millor dit “recomanat” per fer una sèrie de treballs socials, el tipus com que és d’aquells que entra i surt de les ments de les persones com el pedrito per casa seva el van col·locar en un servei destinat a persones que han patit de forma especialment dura la crisi, doncs res, m’explicava (i si ja sé que hi hauria d’haver un cert secret entre pacient i metge, però com ell em diu “El que m’arriba no tenen res de pacients i menys de persones, es queden tot just en l’esglaó d’animals, i es planten en el rac, el ionals ho van deixar per un millor dia”), doncs això, que el tipus em deia que li havia vingut una dona d’uns quaranta i pocs i li va explicar que degut a la crisi la seva parella “Su Juan” havia tingut de marxar a treballar a l’estranger, i que ja feia sis mesos que havia fotut el camp, i clar, que el tipus era de poques paraules (i si de fets com semblava), i la tipa doncs això. que estava un xic neguitosa, el tipus li va preguntar “Té por que se’n vagi amb una altra dona?”, ella el va mirar sorpresa “Con otra?, miedo?, no claro que no, el sabe que puede hacer lo que quiera, pobre… si encima está trabajando para mi y los niños, que menos que se de alguna alegria el bendito…”, el meu conegut va canviar el gest tot preguntant-li “Així doncs, és vostè qui està cercant un home?” i aquí la tipa va explotar “Pero quien se ha pensado que soy?, yo no soy una puta, yo soy fiel a mi marido hasta la muerte…”, el meu conegut va fer esforços per no aixecar-se i demanar la canonització d’aquesta dona allí i en aquell mateix moment, va mirar al cel tot dient “Deu, m’estàs posant a prova no?”, la tipa el va mirar estranyada i ell va seguir, “Bé, i així quin és el problema…”, la tipa va mirar l’habitació com si hi hagués algú més “Verá mi hija me ha dicho que si me toco… Bueno ya sabe…” aquí el meu conegut va estar a punt de dir “No, no se” però va callar i ella va prosseguir “Que si me toco es parecido a que si él, bueno que si mi Juan, ya me entiende…”, ell va fer que si amb el cap “I aleshores el problema?”, “No se, es que tengo la sensación que si lo hago lo estoy engañando…”, aquí el meu conegut quasi que cau de la cadira, allò era una dona, ole, ole, ole, que no volia enganyar al seu marit ni amb ella mateixa, amb tot li va venir una escletxa de dubte “Perdoni, i tot i que no vingui al tema, quants anys té la seva filla?”, la tipa se’l va mirar “Doce, por?”, ell va somriure “No, per res, només per dir-li que ha sortit al pare…”, el tipus va agafar la llibreta de receptes i li va recomanar que es comprés una caixa vermella de nestle (ho va tatxar i en va receptar dos) i que es prengués una nit per anar a una reunió del tuppersex (no a comprar, sinó a riure i a conèixer dones noves), i de pas li va dir si tenia previst fer cap viatge o si podia fer una escapada, “Miri, una sortideta al Senegal no li faria cap mal, bé igual un xic al començament però segur que tornava com a nova… això si, aquest tractament no el cobreix la seguretat social…”