La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 31 de maig del 2011

entrada 849-2 (any 3)

Aquesta tarda a l’ordinador de la feina m’ha entrat un missatge…

Time to escape
The clutches of a name
No this is not a game
(It's just the beginning)
I don't believe in fate
But the bottom line
It's time to pay

Que forma part d’un àlbum i d’un vídeo dels millorets que he vist darrerament, un xic més àcid i dur que el que serà el de l’estiu però ja sé sap que un té el seu punt fosc (i els vampirs el tenim força fosc), amb tot al cantant se li pot criticar el ser un xic messiànic (m’agrada el mot… i tot gràcies a un tipus amb un gran bloc epistolar i en blue), doncs res, que si us ve de gust podeu veure el vídeo un xic llarg però força correcte si el comparem amb el que es ven aquests dies… el missatge venia d’un conegut de la feina que com no, la va liar, el tipus és un expert en l’anàlisi del control intern de les empreses, un tipus que per si sol i en poc temps té la capacitat de fixar els riscos d’auditoria i materialitats de forma brutal i que per tant estalvia moltíssima feina i temps (i ja sé sap que el temps és or), doncs res, al tipus li van presentar no fa massa a una noia, ell va ser tot l’educat que va poder i va voler, i ella va ser tot lo dona que va creure… així que va passar a donar-li peixet en el sentit de “ara et truco” “ara no t’agafo el telèfon” “ara et renyo perquè no em fas cas” “ara vull el meu espai”… doncs res, el meu conegut va decidir fer el més civilitzat davant una frenopàtica com aquella i va passar definitivament d’ella, aquest cap de setmana van coincidir en un mateix local, i algú ja ho va dir “Prepara’t a veure el primer encontre certificat de la matèria i l’antimatèria…”, la tipa se li va acostar amb el seu posat de femella xaxipirulina i li va llençar un “Hola” ell va respondre educadament i ella va contraatacar “Pensava que no em diries res… et feia d’una altra mena…” ell va somriure “Sento haver-te decebut… però crec que continuar amb lo nostre, si mai hi ha hagut res nostre, seria una pèrdua de temps, de fet crec que em seria més fàcil follar-me a una puta que no pas a tu, i segurament seria una millor inversió temporal, emocional i econòmica…” la tipa se’l va mirar tot intentant entendre fins on arribaven les seves paraules, però davant el somriure d’un parell de cafres… moi et mon amie, li va llençar una bufa, ell es va acotxar i ella va perdre l’equilibri sort d’un que passava que la va recollir, ella se’l va mirar tot dient-li “Fas res?”, aquell tipus que igual anava més desesperat o no es podia pagar una puta va somriure, i assumpte resolt… assumpte resolt? doncs no… ara tenim el comitè d’erices cabrejades de l’empresa en peu de guerra pel comportament del tipus… si com diuen, elles ho poden fer i ells ni pensar-ho…