entrada 845 (any 3)

Aquesta que veieu ha estat la veritable protagonista del dia, avui ha pujat un tipus “d’abaix” qui ha tret la pols a l’Erie i li ha tornat un xic de l’alegria, però ja sé sap que les motos només són d’un, la resta no deixen de ser coneguts i com les dones agraeixen els afalacs dels coneguts però només els desitgen d’un (tot i que les motos no alternen tant com les altres)… el tipus s’ha quedat a dinar i m’ha explicat la darrera “pensada” dels quarentons d’allí on ve, ara els tipus han decidit canviar els descapotables i el golf per les motos, com ell em deia no paren de comprar-se’n tot pensant que així i a base de velocitat deixaran els anys rere seu, i l’únic que deixaran seran forces viudes que consolar… m’explicava com pugen i passen el dia de botigues comprant i remirant com si fossin uns experts, equipaments que els hi van de sobres i com els de les botigues es freguen les mans davant aquests visapolles, i com ells diuen “Està lleig aprofitar-se d’un tontet, ara bé, d’un d’aquests quasi que és un delicte no fer-ho…”, doncs res que el tipus ha vingut amb l’Erie i com que no sé quan la tornaré a veure he decidit immortalitzar-la mentre ens partíem el cul amb l’acudit recurrent de que el pintor no va acabar d’entendre el concepte de “bandera de la marina imperial japonesa”, després de dinar i del cafè de rigor hem anat a donar un volt, el tipus ha vist com s’acostava l’entranyable avi amb el cotxet del seu nét o besnét (ves tu a saber, que davant l’esport del folling without condom el tema s’està disparant, si des de que s’ha considerat esport de risc…), doncs res, l’avi se’ns acostava, el meu conegut en un moment li ha llençat el casc que després de picar-li al pit ha caigut damunt del cotxet rebotant al sostre de plàstic i quedant-se allí, l’avi s’ha aturat sense entendre res i un cotxe ha entrat a un pàrquing davant seu, molt possiblement el meu conegut ha arruïnat un enterrament doble a la funerària de torn i la possibilitat de ser fill únic a algun germanet… l’avi no ho ha vist clar fins passada una estona que ja l’havíem sobrepassat i el meu conegut havia recuperat el seu casc tot mirant al infant “Mira si l’hagués vist abans m’ho repenso, has vist el lleig que és…”, “També ho haguessis pogut fer d’una forma més discreta…” i ell ha somrigut “Possiblement, però aleshores no hagués estat tant divertit, oi?”… parlàvem també d’un conegut que es queixa de que sempre ensopega amb la mateixa pedra, i com d’humà que és el fer-ho i el meu conegut ha sentenciat amb un “Errare humanum est, perseverare diabolicum…”, el que venia a voler dir “Si s’aprofiten sempre de tu no és que caiguis en la mateixa pedra, és que senzillament ets imbècil…”, l’he acompanyat on estava l’Erie quasi que he escoltat el sospir de la moto al veure que no era el seu amo qui l’anava a recollir, “Saps, en aquest món hi ha imbècils i pagafantes, també hi ha paresdelmonstre, però els pitjors són els que no saben el que es perden tot esperant el que poden guanyar, per cert l’inútil aquell me’l vas presentar tu, no?”, no he pogut més que reconèixer l’evidència… ni el vampirs filem a les persones de primera…