entrada 834-2 (any 3)

Kllons, avui és el dia internacional de la Noa i quasi que se’m passa per alt, tot i que no sé si per fer-hi un escrit cal demanar permís, esperar una invitació o pagar els corresponents drets d’autor, perquè si fos cert allò de “No nombraràs el meu nom en va” forces estarien condemnats… i si li paguessin un cèntim per cada cop que l’han nombrada o han pensant en ella avui segurament seria un xic més rica, i pobre de solemnitat si el cèntim li paguessin pels cops que algú se l’ha pelat pensant en ella…

M’he aixecat, ell encara dorm, sempre m’han posat els uniformes i no sé perquè… va ser divertit que em donés pel cul sense demanar-me ni permís, al pare de la meva filla mai li he deixat i el molt imbècil ni ho intenta, suposo que ell deu ser educat i aquest senzillament és un mascle, uis, uis, millor ho deixo que ja m’estic posant catxonda de nou i no responc… però clar quan una porta tant de temps fent l’amor i no follant oblida el que és que t’omplin de debò… va ho deixo que no vull que després em titlleu de calentabraguetes o escalfapolles/conys (que sé que també poso a les dones perquè jo soc divina), l’he deixat dormint tot sortint de casa seva, feia temps que ho tenia planejat però ahir va ser el dia, després de trepitjar els carrers i només jo ser capaç de com el dia té quelcom especial per a mi he arribat a casa, m’he trobat al pare de la meva filla esperant-me a la cuina, ha començat a cridar que portava tota la nit despert i que ha trucat a tothom per tal de veure on era, era divertit veure la seva patètica figura (o igual eren les pastilles que m’he pres les que me’l feien veure així…), suposo que li hauria de valorar els moment de felicitat que m’ha donat, he dibuixat el meu millor somriure mentre obria la bossa de mà que em vaig comprar fa uns dies, he tret la pistola del segurata que m’havia follat la nit anterior, la mirada del pare de la meva filla ha estat impagable, semblava un d’aquells xaxi anuncis de la tele, he pitjat el gallet i ell ha fet unes passes enrere, he pitjat dos cops més el gallet i he vist com el cabron deixava la camisa que jo li havia rentat i planxat amb tant de carinyo tacada d’un vermell que segur que no marxarà ni a la vuitena rentada, ell ha intentat dir quelcom tot i que jo no he deixat de somriure, no vull que s’endugui una mala imatge d’aquest món, ja veieu lo bona que soc, ha caigut a terra i aleshores l’he escoltada entrar a la cuina, la meva preciosa filla m’ha mirat i després ha vist al seu pare al terra, l’he volguda abraçar i la molt desagraïda ha volgut fugir un tret i ha quedat contra la paret, ha anat caient a poc a poc, com les fulles en els meus somnis i ha deixat una marca en la paret, suposo que mai m’acabarà d’agrair que li hagi solucionat tots els seus problemes, he anat cap a l’ordinador, i he escrit el que els meus dits saben de memòria “Tanco el blog”, no he pogut més que somriure al pensar la cara d’aquells que em llegeixen si veuen un post meu quan ja no hi sigui, igual dono per una peli o una llegenda urbana, m’he posat el canó dins la boca, tenia un regust estrany, però que voleu que us digui m’hi he posat coses amb pitjor gust i més estranyes, he somrigut mentre petjava el gallet, suposo que l’excusa perfecta serà que bufa la tramuntana…