entrada 833 (any 3)

Bé, esperem que al Sr. Google no torni a tenir l’ocurrència de avançar el 28 de desembre a meitats de maig de nou, un tipus em deia “T’imagines la quantitat d’idees perdudes en un tall com el que hi ha dels blogs?”, vaig estar a punt de respondre “I et pots tu imaginar la quantitats d’egos que no tindran la seva dosi diària de droga directa a la vena?”, suposo que si igual es miren les estadístiques de sortides voluntàries de l’escenari igual se’n porten una sorpresa... o la quantitat de divorcis pel fet de dir a la cara allò que aquí només s’escriu, i sense parlar dels tipus de la teoria de la conspiració que hi trobaran més d’una explicació lògica que t’hi cagues del fos motiu de l’aturada... doncs res, tot esperant que tingueu la sort que me’l borrin abans no us toqui llegir-lo segueixo... ahir vaig pujar a un tipus al cotxe i va sonar això, ell va arrufar el nas tot dient “Saps que això (va dir assenyalament a l’aparell de música) serveix per que soni música...” vaig somriure “Mira si vols puc mirar de millorar-ho...” ell va fer un gest “Per Deu, no cal... no sigui que tinguem l’extraordinària probabilitat de trobar quelcom pitjor a això...”, vaig somriure, amb el tipus dèiem que aquells a qui els hi fas un favor i qui no triguen un borrall a donar-te’n les gràcies i que ho fan efusivament (possiblement un xic massa), doncs bé, aquestos (toma dialectalisme cambrilenc) són els que precisament quan tu els hi demanes un favor ja t’hi pots posar fulles (oju gir adannístic/evístic)... de fet que el pobre Adan s’hi poses una fulla indica que va ser el primer tipus amb un micropenis i que l’Eva se la poses indica que tenia el cony força obert, i mcropenis i cony obert no casen massa... ummm serp, serp, on estaves??... doncs res li estàvem donant voltes al tema quan va sonar això, i el tipus no va poder més que preguntar “I ara em diràs a quin collons de classe o tipus pertany aquesta peça...” el vaig mirar sorprès “Entre l’intent de fer música i la música directament...” sé que ell esperava quelcom més dur, possiblement això o directament això i que féssim de bujarrons dins del cotxe per l’algaravia, gràcia i divertimento del personal que ens veiés... el tipus em comentava que l’havien convidat a una xerrada de (repics de timbal!!!!) intel•ligència emocional, quan ell em deia “Ja em diràs, jo sempre he cregut que la intel•ligència era racional...”, de fet i com ell diu no és més que la revisió de la sempre típica, tòpica i alhora funcional teoria del “Pal i la pastanaga”, per tal que el personal mani però ho faci educadament, és a dir com ell diur “Passar de donar pel cul a donar pel cul gentilment... i igual un ja té el forat tan donat que ni se n’assabenta...”, així que com ell diu li toca la tortura d’aguantar un tipus defensant l’indefensable, però com li van dir una vegada “Has de fer creure que tractes bé al personal al marge de que ho facis o no, i per això ja ens inventarem unes teories de que vol dir “tractar bé” i ells que s’ho empassin i no podran queixar-se...” doncs res que us vagin donant força intel•ligentment i òbviament emocionalment... tal com va fer uns dies el Sr. Blogspot