entrada 837 (any 3)

Ahir vaig fallar a una persona, la sort és que és jove i això li dóna temps per entendre i perdonar (dos de les facetes més humanes allí on les hi hagi)..., ahir també em deia un tipus “Deu es va inventar lo de les mil llengües per tal que no li edifiquessin al cel, nosaltres ens hem inventat lo de les mil idees per tal que tot moviment reivindicatiu es mori al reivindicar-se a si mateix, perquè en el fons tothom vol que li avalin les seves idees i després ja es veuran les dels altres”, i de fet llegint algun que altre blog amb els darrers moviments que hi ha hagut en algunes ciutats vec que aquesta tècnica segueix triomfant, fa anys algú em va dir “Un moviment social pacífic mai serà una revolució, senzillament serà un divertimento per tal de fer-nos creure que encara tenim quelcom a dir... que no estem totalment immersos ja en el joc, quan precisament això vol dir que ja en som uns jugadors plens i que no en podrem sortir...”, una estona de silenci i un dels meus coneguts llença a l’aire “Dels polítics només en podem esperar promeses i amb les promeses no es va enlloc i menys encara quan les canvien per excuses...” la gent crida i ell somriu “Mira’ls, mira’ls, no sé si donar-los una galeta... és el que faig amb el Dick quan em dóna la poteta...”, la gent vol ser dirigida la gent vol ser salvada, no es vol ni dirigir ni salvar, el sistema ha fet força bé la seva feina... un cop al bar ens saluden “Ensenya’m el teu kung fu...” em diu el tipus de la barra amb un somriure, em força a riure, feia anys que no escoltava la frase, tot moviment social té els seus estudiosos i aquest no és menys, el sistema ho té clar “No hi ha moviment petit o poc important, tot ha d’estar documentat, els canvis comencen per coses nímies, per coses insignificants que no es saben tallar en el moment... la gent ha de creure que té llibertat no pas que la pot tenir...”, entre tanta frase i cervesa (un ha de passar inadvertit) em ve al cap una diàleg d’una sèrie on un metge diagnosticava a un tipus que es volia fer passar per tonto prenent-se una medicació, el tipus un cop curat estava fent un diagrama i la seva parella li pregunta que era, davant la cara d’ella mentre ell li intenta explicar el dibuix li demana una beguda i quan ella surt de l’habitació diu “Ja ho veu, no sé si és un pecat estar amb algú que està més propera als simis que no pas a mi... vull tornar a ser com era abans...” i el metge li diu “Vol dir que val tan la pena l’amor, tan com per convertir-se en un imbècil, i mai tan ben dit...”, i el pacient somreia “Si, sens dubte...”, “Miri no sé qui parla ara, si l’intel•ligent o l’idiota... o igual si que ho sé...”, sortim de nou al carrer, la gent comença a prendre possessió del lloc i un dels que m’acompanya somriu “Quants cops ho hem vist?, i que n’han obtingut?, ja ho sabeu, els hi encanten les manifestacions i l’escàndol, ara bé, tan aviat com els hi molesti el tema demanaran que es facin venir els gossos del sistema per netejar la zona, perquè tota revolució ens agrada fins que ens perjudica...” i veient la cara dels botiguers i hostalers de la zona crec que allò no tindrà massa vida... i ja per acabar-ho d’adobar en passa un modern Guy Fawkes pel costat, ja no li vaig preguntar el perquè de la màscara, perquè la resposta seria un “Coi, perquè mola...” i ja en començava a estar un xic fart de tanta cultura revolucionària de dimarts per la tarda... un copet a l’espatlla i em diuen a cau d’orella “No t’enganyis al sistema no se’l fa canviar, senzillament el sistema ens canvia i nosaltres que no ho volem reconèixer diem que l’hem canviat...”