entrada 849 (any 3)

Auuuu, que ja teniu cançó de l’estiu, sembla que no arriba l’estiu fins el coi d’anunci que personalment crec que es repeteixen més que... perquè ja està bé el tema de noi coneix a noia / noia coneix a noi i tal i tal, a veure quan fan un pas endavant i en fan un de gat coneix a gossa o eriçona coneix a pardal... però res, habemus anunci i cançoneta que tots els progrepullos de les contrades aniran cantant mentre es disloquen el coll amb les gafapastes que duen, i més encara veient que aquest any l’anunci porta signatura de directora valorada, que dic valorada, sobrevalorada!, megavalorada!, hipervalorada!, tan i tan valorada que la resta d’elogis junts queden com a nanologis, vaja d’aquelles que només l’univers és comparable a l’immensitat del seu ego; i parlant de música que dir dels tipus que després de fer-te pagar uns eurets et tenen un parell d’hores fen-te perdre el teu temps perquè això del “divisme” cada cop s’estila més i ja sé sap que no és millor qui millor canta sinó qui més temps fa esperar als subnofans que es correran igual de gust quan surti el seu ídol, a aquest pas segurament n’hi haurà que es portaran les tendes de campanya per esperar que el producte de torn (un record al gran risto) surti a cantar quan li vingui de gust (o el playback estigui llest)... aquest matí parlaven del famós accident del cap de setmana que quasi que s’emporta per endavant a un matador de braus i s’ha endut al pobre desgraciat que va posar de palès allò tan amanit que “els cotxes dels rics són millors que els cotxes dels pobres”, doncs res, avui no es cansaven de fer hipòtesis (o directament hipoputades) de que si el tipus anava begut que si anava més que begut, que si segons quines substàncies, que si era estrany que no li haguessin fet cap analítica, que si ell havia envaït el carril contrari, que si pobre de l’altre i tal i tal, doncs bé, en una empresa que conec aquest cap de setmana un dels treballadors pujava amb el seu germà de la capital i en un avançament (com a mínim agosarat) va picar contra un cotxe que els hi venia de front, el resultat: el tipus ferit lleu, el germà greu i qui venia de front mort, si, si, ja sé, una altra demostració empírica de “els cotxes del meu país acostumen a ser millors que els cotxes del vostre país”, doncs res, en aquest cas ha estat tot fruit de la fatalitat, no pas culpa del tipus amb la seva maniobra, evident i evidenciable, sinó tot ha estat una fatal causalitat... i jo no puc més que somriure al pensar que molt possiblement els dos accidents tenen força en comú ara bé, costa poc tirar merda damunt els que no coneixem i costa força més fer-ho sobre els que coneixem, entre altres coses perquè poc hi ha a perdre dels que no coneixem i en canvi força de qui coneixem... a més de la gran moral on no està permès dir segons que de segons qui en segons quines circumstàncies, perquè ja sé sap “Ai pobret, no cal que a sobre li diguis res...”, doncs res, a escoltar la cançoneta de l’estiu (que malauradament no està malament), somriure agilipollat i sortir al carrer a barrejar-se amb la resta de la gent que no del personal...