entrada 840 (any 3)

Passejava per la plaça, tot semblava igual o igual hi havia quelcom de nou a l’ambient, un cert aire de triomf, una nit més, però el sistema es deu refregar les mans tot pensant que n’hi ha moltes de nits, i perdre’n una no és perdre pas la guerra, vaig veure a un conegut a la distància que se m’acosta amb un “Gooood, moooooorning Vietnam…”, el tipus porta una camiseta amb un any i un nom que cap dels allí presents recorda, bé, ni els d’allí ni cap del que la pugui veure, com sempre hi ha dates i llocs que preferiu oblidar… “Com ho veus?” em pregunta el tipus amb un somriure, vaig somriure mentre ell seguia “Saps, no han entès que el sistema no canviarà per les bones, de fet temps és precisament el que li sobra al sistema, i temps és el que juga en la seva contra, avui parlava amb un d’aquests i comentàvem que no costaria res que els polítics vinguessin a donar un tomb per aquí, de fet serien ben rebuts sempre que vinguessin a donar explicacions i a oferir solucions, no he pogut més que recordar-lis que els polítics són experts en trobar culpables (sempre que no siguin ells) i negats per oferir solucions, no es pot esperar poder ajudar a qui et vota i a qui et paga alhora…” vaig somriure, la camiseta del tipus donava un pista geogràfica i temporal, jo en conec la història, ja fa segles que en un poble es va descobrir una veta de carbó, bé, de fet els habitants feia temps que l’explotaven per consum particular, un empresari se’n va assabentar i els va oferir un tracte, els hi va donar tot allò que ells sempre havien desitjat a canvi que treballessin per ell a la mina, passat el temps els habitants van veure que allò no era el que volien, la mina els feia emmalaltir a més de que els sistema productiu perjudicava el medi ambient i les seves famílies, els miners es van reunir i van decidir retornar tot allò que se’ls hi havia donat i trencar el pacte, l’empresari va dir que no ho entenia però va acceptar, un cop va haver recollit tot el que els hi havia donat va enviar la policia que els detingués i van passar de persones lliures a presoners per haver trencat un pacte unilateralment, i segons els advocats de l’empresari el dany havia estat tan gran que se’ls va condemnar a treballar a ells i als seus fills sense rebre res a canvi, només per retornar el que havien fet perdre, òbviament hi va haver una revolta i aquí és on en van fer intervenir, vaig forçar el gest “Va ser una animalada no?” ell va somriure “Una animalada?, crec que va ser força humà, no cal que insultis als animals d’aquesta manera…” , el tipus va fer un gest assenyalant als que tenia al voltant “Això pot ser interessant, fins i tot històric, però no canviarà res, se’ls hi dirà que es faran canvis, se’ls hi prometrà el que no poden donar i ells acceptaran per marxar tot creient que han aconseguit canviar quelcom, i quan siguin vells ploraran davant l’oportunitat perduda..