entrada 828 (any 3)

Sortir amb personatges que van de diferents pals té la gràcia que vas amb tipus que et pregunten si “No és molt gai el netejar-se el cul amb tovallotes de nadons?” a d’altres que t’expliquen coses força més interessants tot i que segurament no tan transcendentals… parlava amb un tipus que ja s’ha retirat, per la majoria és força jove per haver-ho fet, però en la seva feina ja té una edat i com ell diu “Ja he esgotat tota la sort que em tocava…”, el tipus es dedicava a fer treballs allà perquè vosaltres puguéssiu viure bé aquí… doncs bé, el tipus es va assentar en un lloc on no el coneixien i com és obvi va despertar cert interès entre aquells que tenen una vida tan anodina que només poden trobar interessant la seva en la mesura que ho és la dels altres, així que per fer callar les veus que s’anaven disparant pel veïnat, el mossèn de l’església va decidir fer-li una visita, el tipus havia estat missioner fent el missioner que pas fent-ho amb el missioner per aquelles terres de pobres i torturades ànimes que havien estat força tranquil·les i felices abans de l’arribada del coco blanc… el mossèn un cop va entrar a la casa i va veure la decoració i algunes fotos va entendre de seguida a qui tenia davant, van prendre el cafè i van parlar dels llocs on havien estat, semblava que fins i tot havien coincidit geogràfica i temporalment en algun lloc i cadascú recordava la tasca de l’altre, el mossèn li va oferir un tracte, per tal d’aturar els comentaris ell faria el que sap fer l’Església (aturar el que no s’ha de dir) i en canvi i per tal de guanyar-se el seu sou (aka salvar ànimes) li va oferir que podria fer algun servei a la comunitat… el meu conegut va somriure, segurament l’hagués pogut engegar a la merda directament, però amb una rialla va acceptar, així que al cap de pocs dies el van declarar apte per ser família d’acollida i li van enviar un paquet format per dues germanes filles d’una família desestructurada, em consta que el tipus ho fa el millor que pot, ara bé, la imatge d’ell en un gran centre comercial intentant comprar roba interior per la més gran era impagable, sort d’una coneguda que ens va arriar a fer un cafè i se’n va encarregar ella, doncs res, el tipus m’explicava que aquesta setmana havia tingut una visita per “avaluar” la seva idoneïtat com a receptor d’acollida, la tipa no va acceptar el seu cafè fet que ja el va molestar i després de les preguntes de torn li va dir “Beu?” al que ell va respondre “Si, però només els caps de setmana, i com sabrà elles no hi són…” “Beu molt?” “Fins caure rodó…” (els fantasmes del passat sempre es compadeixen dels borratxos… “Podríem dir que té una dependència?” ell va somriure “No, podria deixar de veure si volgués…” “Ho podríem provar?” “No, perquè el premi no m’interessa, miri si vol se les pot endur i no les porti més…” ella va gargotejar “I podríem dir que les malcria? Vull dir…” “Sé el que vol dir… i suposo que com qualsevol pare tot i no ser-ho…” ella el va mirar i ell va seguir “Miri, té fills?, suposo que si, primer per l’anell que du, segon per l’estructura dels malucs, tercer per la pintura que encara no s’ha tret de sota les ungles i quart per la feina que té i la reacció del seu cos davant a certes respostes meves… miri vostè malcria al seu fill suposo, i ho fa dins les seves possibilitats, si en tingués moltes més ho faria més, així que igual per vostè jo les malcrio però per algun milionari no ho faig i molt possiblement fins i tot diria que els hi dono poques coses… amb tot els hi podria preguntar a elles, perquè el que es tracta és d’elles, no?”, la tipa va acabar el qüestionari i se’n va anar agraint la seva cooperació i sinceritat…”; “I?” li vaig preguntar, “Has rebut ja la resposta?”, el tipus va arrufar el nas “Si”, “I?”, “Buf, m’han dit que ja que no les tinc el cap de setmana podria agafar-ne algun pel cap de setmana…” aquí vaig explotar amb un somriure i la cambrera (que sempre ho escolten tot) quasi que se li cau l’ampolla de les mans, “Mira, he pogut portar una vida un xic… “complicada”, però crec que no cal que pagui pel mal d’aquesta vida i de no menys de quatre reencarnacions anteriors en una sola existència…”