entrada 846 (any 3)

A primera hora he rebut un missatge “Ja ha estat evacuada”, m’ha tret un somriure, i després d’uns segons un segon missatge “Destí del paquet?”, he somrigut i els meus dits han jugat amb un “Porteu-la al cau del conill” però un altre somriure m’ha fet veure que no calia ser tan cruel, així que a contradits he escrit un “Deixeu que piqui de turmells i torni a casa”, sé que pel receptor del missatge qualsevol ordre li hagués estat bé, de fet no era res personal, senzillament retornava un favor, a mig matí m’ha arribat un “Finalització segons el previst”, l’he imaginada entrant a casa amb la imatge dels gossos de la guerra en els seus ulls… si us he de ser sincer no em desperten simpaties els quissoflautes o tècnicament els quissograllers de la plaça com no em desperta simpatia quasi cap humà, ara bé, trobo que té el seu toc irònic el canviar aquests per subnoficionats que criden més i fan més l’animal però molesten menys i són més previsibles i manejables… bé, no vull despertar cap actitud airosa davant aquest comentari, que darrerament la gent té la pell força fina, però si ens guiem pel que veiem i un conclou que els “indignats” són una panda de pollossos grenyosos de diverses manufactures i quissograllers en general, no pot més que concloure veient el que es veu que els aficionats que celebren els títols uns metres més enllà no deixen de ser una panda de subnoficionats que res tenen d’envejar als orangutans del zoo (sense ànim d’ofendre als pobres orangutans), amb una demostració de testosterona i de necessitat de pertànyer a un grup que fa riure de lo dramàtic i patètic que és, el voler ser el que els altres són i el que un mai serà, intentar aprofitar-se de les fites dels altres sense haver fet cap esforç, ohhhh com d’humà que és, com de previsibles que sou… però ja sé sap que la droga per davant del coneixement així que demà tots a alienar-se perquè onze mercenaris guanyin un joc i fer prevaldre un orgull que no us heu guanyat pas… avui escoltava i llegia comentaris de tipus que se n’alegraven que haguessin currat a bastonades als tipus de la plaça, als qui titllaven de ganduls, hippoides i nens de papà sense res millor a fer, fins i tot algú proposava que es posessin a treballar d’una puta vegada i que tothom voldria estar de vacances com ells, i d’altres que criticaven que privatitzessin un espai públic com era la plaça, que voleu que us digui... m’han fet somriure el fet que critiquin perquè no són com vosaltres que treballeu i compliu, que teniu una família que sou un exemple per la societat, però és que ells no volen ser com vosaltres, no volen la vostra merda de vida, perquè siguem sincers, amb més de quatre-cents anys aguantant-vos he de dir-vos que he conegut a molts pocs que hagin tingut vides interessants, la resta no teniu més que la vida que us mereixeu, una holyshit tamany familiar, perquè segur que tots em direu que sou uns feliços de collons i que cada cop que us mireu al mirall us correu de gust, si us voleu enganyar no hi tinc res a dir, però no sou més que una colla de patètics que vol que tothom sigui com vosaltres, ja sé sap que si tots putejats la puteria sembla més portable, total que en els comentaris he vist una barreja d’enveja i desconeixement vers els altres adobat amb un no intent d’entendre la postura dels altres (i aiiii, si voleu en canvi que us entenguin a vosaltres)… i dels moviment? Doncs res, com ja vaig dir, mentre no sortiu tots al carrer i hi hagi dos milions de tipus preguntant als mossos si el seu salari justifica el que els hi pot caure damunt el tema no anirà més enllà, perquè no us enganyeu no hi ha revoltes pacífiques ni canvis sense violència, només en aquells casos que tothom veu que vindrà el canvi són poc traumàtics senzillament perquè tothom es puja al carro del canvi, la sort és que ho he viscut moltes vegades i ho he vist més, sou patètics i imbècils, sou allò que us deixen ser i us creieu que sou el que voleu, i us creieu tan espavilats que podeu jutjar al personal (que no hi ha res de dolent en fer-ho) ara és de cretí el fet de creure’s que sou vosaltres sols qui té la raó i que tota la resta està equivocada, un cop m’ho va dir un conegut “La majoria de la societat són uns grisos avorrits, que davant de qualsevol que aporti un xic de color actuen violentament, no per la por o la possibilitat de canviar, sinó per saber que senzillament ja no poden canviar…”