entrada 834 (any 3)

Ahir em van estar explicant la darrera mariconada de les parelles “tolerants”, sembla ser que ara es porta el que anomenen “espai personal” que no deixa de ser un lloc on un hi pot guardar les seves vergonyes amb la seguretat que l’altre no les mirarà, i el divertit del tema és que aquestes parelles poden no saber on tenen la sal, però saben detalladament el que hi guarda l’altre en el seu “espai personal” dels collons, el que comporta que les veritables vergonyes es guardin en un altre lloc i allí només s’hi posin els objectes neutres que no despertin masses recels en la parella i que demostrin que es té una relació del més sana… avui em comentaven que ahir va ser el trullofestival per definició, de fet ja fa temps que ni me’l miro, només al final quan surten els “experts” i han de defensar l’indefensable, de com la cançó del seu estimat país ha caigut un altre any (i ja no sé quants en van) al pou fosc de la indiferència, i aleshores vinga a rajar del sistema de vots, i de com caldria tornar al clàssic sistema i alhora classista de que només votin els experts en música, aquells que tenen els sants pebrots de poder-te dir el que és bo i el que és dolent i quedar-se tan amples, perquè ells en tenen la veritat absoluta en aquests temes… i mentre li donava tombs al tema la notícia (o una de les notícies del dia) l’enxampada del supergüelito que amb més de seixanta anys ha intentat forçar a una tipa força més jove, una excel·lent metàfora de com el vell continent intenta prendre possessió de les terres joves i fèrtils… amb tot si en voleu la meva opinió us diré que per tal de seguir el tema als teoricistes de la conspiració crec que hi ha quelcom més darrera del tema, perquè no em negareu que el tipus bé que es podria gastar alguns euros convertits en dollars i pagar-se una professional, tot i que com diuen no hi ha res com caçar enlloc de menjar el que ens serveixen… amb tot, ja es veurà on acabarà el tema, però ja hi ha tema pels propers dies, tema de primera pàgina que segurament en farà passar d’altres a segones, terceres o senzillament fora de les pàgines… i tot això amb encara la calenta història dels que han sobreviscut (quasi tots) al moviment sísmic del que ja he parlat, i com les notícies poden voler dir moltes coses més enllà del que realment diuen, perquè llegia en un mitjà un titular on deien el nombre de vivendes que cal derrocar, en un altre en canvi parlaven de les que s’havien considerat segures, i en un tercer explicaven el significat dels colors, verd, que la casa era habitable, vermell que calia derruir-la i groc que la casa tenia danys i no s’hi podia entrar pel perill que representa… (tècnicament que cal derruir-la), és divertit com es prostitueix la realitat, per tal que allò que senzillament és, sigui el que volem que sigui…