entrada 848 (any 3)

Avui un dels temes de conversa ha estat (com no) la quantitat de biografies que s’han fet públiques gràcies a la reial acadèmia de la història, biografies de fet pagades per tots vosaltres, i el tema era l’escàndol sobre una en particular (per no dir totes) del poc criteri o del criteri poc encertat de qui l’ha escrit… tot i que com també em va dir l’historiador al que feia referència a ahir “Quan ja no quedi ningú que t’expliqui el que va passar perquè ho ha viscut, i els que quedin ja no ho recordin perquè no ho han viscut i han oblidat el que els hi van dir, aleshores només quedarà lo escrit i lo escrit esdevindrà la certesa absoluta del que va passar, i el bo del tema és que aleshores ningú es prendrà el luxe de veure qui o com es va escriure, senzillament és prendrà com una veritat absoluta…”, i suposo que més si ve d’una “reial acadèmia…”, encara que tot allò que fot tuf a reial que voleu que us digui… suposo que per això també se’ns té tanta mania als vampirs, perquè amb els anys que portem a l’esquena hem vist moltes coses i ja no ens creiem les mentides que ens expliquen o llegim, un cop hem vist en que heu convertit les atrocitats que heu anat cometent al llarg del temps i les excuses i mentides sobre les que heu creat les veritats més sòlides i que ensenyeu a tots els vostres cadells… ara bé, el divertit està en que la gent passa del tema et diuen “Ja s’ho faran, buf això és massa complicat…”, i aleshores la pregunta trampa “I si algú digués d’aquí un temps en un mitja suposadament seriós que el Messi no és, ni ha estat mai el millor jugador de la història sinó que ho ha estat un tal…” (aquí no et deixen acabar la frase, amb un “Doncs el capo!”), ja sé sap que amb l’Església em topat o en tot cas amb la religió barcelonina de la veritat absoluta… eisss, i parlant d’aquella panda de mercenaris avui em deien “Mira, tenir un estadi de collons XXXX euros, tenir el millor equip del món YYYY euros, guanyar una Copa d’Europa ZZZZ euros, ara bé, veure una panda de onços (aka carnussos) fent el passerell en un escenari tal com una banda que també panda de mandrils no té preu…”, he estat a punt de cridar l’atenció al tipus tot dient allò de “Home, si han omplert de joia, xerinola i diversió el fàstic vida de molts! Com pots dir això, inadaptat social de merda! Envejós que només cerques que cridar l’atenció mitjançant la mentida sobre uns bon jans de collons, un exemple per tot el jovent i la canalla i de pas la mainada d’aquest país, que dic aquest país, de tot el món, el món?, l’univers sencer!”, doncs res, que tots el brivalls es fotin a donar puntades a les pilotes de qui sigui… però aleshores vaig recordar quelcom que em van dir fa temps “La gent ha de ser feliç per allò que fa no pas per allò que fan els altres, perquè quan un és feliç per les fites dels altres i no pas per les seves, aquest un té un greu problema…” i per cert, de qui parlàvem al començament (de la biografia), doncs el vaig arribar a conèixer, un veritable pobre dimoni, només més pobre de coneixement que d’esperit, un tipus amb qui vaig coincidir en un bordell on la madame li va dir “Mira, no et vec massa espavilat així que et donaré un consell, jo no soc la més maca però soc la que porta més i mana encara més, com ho he aconseguit?, doncs aprofitant-me de les joves i maques, i quan aquestes esdevenen un “perill” acostumen a tenir un “accident” per sort sempre hi ha joves disposades a treballar… no importa quantes en passin, només importa que jo sempre hi sigui…”, el tipus va somriure, un tipus de poques idees i aquella se li va gravar en foc en el seu petit magí… més tard la mateixa madame em deia “Aquell ens deixarà en mal lloc a les putes, perquè segurament farà que ens xiulin les orelles moltes vegades quan la gent el nombri…” vaig somriure aixecant la copa, anys més tard encara somreia al veure en que havia acabat aquell tipus tan petitó com…