entrada 827 (any 3)

Sopava amb un tipus que es dedica a vendre fum i ara està fent l’agost (amb uns mesos d’antelació) davant el circ, electoral però circ al fons, que està a punt de començar al vostre país, de fet ja m’imagino al presentador tot dient el que es pot trobar a cada una de les pistes d’aquesta gran carpa (o no tan gran que és el vostre país), el tipus m’explicava que una de les darreres campanyes publicitàries havia ofert l’eslògan “Vius o senzillament existeixes...” i li havien vetat per trobar-lo un xic “dur” i que podia dur a “males interpretacions”, els tipus amb un somriure em deia que aquells que havien dit allò eren senzillament dels que només existeixen... ara li està donant voltes a frases pels discursos dels polítics, frases low mind per audiències lower mind, com ell diu “Una tontada a un tonto li pot semblar d’allò més intel•ligent...”, així que em va estar bombardejant amb frases, frasetes, dites i tocacollonades, i finalment ens vam decantar per “Ells són història, nosaltres la farem...” que tan val per a un partit polític un club esportiu o per una parella parlant dels seus ex’s mutus... llegia avui com hi ha tipus que se n’alegren que alguns “presumptes” terroristes o “simpatitzants” es puguin presentar a les eleccions i com critiquen que ho facin d’altres, tot depèn del color polític en que es miri, està clar que els afins tenen tots els drets i els altres cap ni un... de fet l’ofici de terrorista està força devaluat, amb aquest terrorisme de low-mind, ja em direu la gràcia d’un tipus que diu “I kill you” i es fa esclatar davant vostre... on aneu a parar, si ja m’ho van dir que amb el Carlos “Charles” pels coneguts es va perdre la “charme” de l’ofici, el tipus era únic, capaç de matar al marit pel matí i follar-se a la vídua per la nit, i sense descansar passar a l’habitació dels fills, l’única condició quan el van jutjar va ser “Que no el jutgi una dona o un gai”... un tipus realment encantador, amb ell el terrorisme tenia el seu punt, però clar al final i com el d’aquesta setmana qui li pagava el va considerar més perillós que no pas beneficiós... i em diverteix el tema de poder nomenar terrorista a qui roti i quedar-se tan ample, de fet la mateixa definició de la paraula: “El terrorisme és l’ús sistemàtic del terror, per coaccionar a societats o governs...” fa que molts siguin terroristes, ummm més dels que us podeu o voleu imaginar... perquè el terror és una de les poques coses que fa moure al personal i els polítics i d’altres ho saben bé, com em va dir un dia en Charles “Si vols fer moure la gent cap a una direcció no els intentis convèncer, senzillament fot foc a la direcció contrària i ja veuràs com seran ells els que hi voldran anar cap allí on volies que anessin i a més convençuts que hi volen anar...”, i que voleu que us digui mentre es sigui un bon funambulista, trapezista, domador, forçut o directament pallasso, tothom té dret a sortir en aquest circ... i els lowest mind als programes del migdia on cridar substitueix el parlar, perquè encara creuen que els qui més criden més raó tenen...