S’acosta l’hora, encara no dotze minuts, somric mentre escric des de la balconada veient a la gent a la plaça, conec el sentiment, l’intent de conservar la pau i la tranquil·litat tot just quan la turmenta està a punt de començar, deu minuts… i l’ordinador va un xic més lent, “No hi ha casualitats en aquesta vida” em van dir un cop, un dels meus coneguts surt i em pica l’ullet mentre posa la mà en la meva espatlla “Els hi he enviat un regalet… a veure si en saben treure alguna conclusió…”
http://www.youtube.com/watch?v=vnPvbfogeSI
Somric, prop de nou minuts sé que no passarà res, no encara, esperaran a que se’n refiïn i creguin que han guanyat, l plaça és massa gran i ells massa ingenus per adonar-se’n de l’immens cavall de Troia que és, vaig escrivint mentre la tensió va pujant, les ombres em parlen, les ombres estan descontentes aquesta nit perquè hi ha persones que les han violentat que han pres el seu espai físic, no són els millors senzillament són els que creuen en el que els hi ordenen, no pensen obeeixen, bona mà d’obra per a qualsevol sistema, m’entra un missatge “Prepareu-vos…” i un enllaç que us recomano el veieu sencer…
http://www.youtube.com/watch?v=3RInjUJikQ0
Un altre se m’ha acostat “Com ho veus?” aixeco el cap “Doncs, sis minuts per a res, ja ho saps, el sistema actua millor quan no hi ha testimonis… i tot” “Pel nostre interès…” acaba ell amb un somriure, la nostra feina és clara, esperar, esperar i esperar, i quan tot comenci localitzar i neutralitzar a aquells que han pogut muntar aquesta festa, per molt que us creieu el sistema no els hi vol cap mal, senzillament vol que es possin del seu costat, i facin el mateix que estan fent, mobilitzar les masses, això si, que ho facin per l’interès del mateix sistema, i la pregunta seria “I ells ho faran?”, doncs si, perquè quan el diable et proposa un tracte no s’acostuma a rebutjar, cinc minuts, cinc senzills minuts per la mitja nit, ara només quatre… miro al carrer i la vec, ella m’està mirant, no entén que hi faig intento somriure però se’n va, no és el moment de sortir darrera de ningú, és el moment de sentir la tensió de notar el pas del temps, tres minuts, tres senzills minuts, ningú sap el que pot passar tot i que tothom sap el que passarà… puc imaginar-me les mirades i els crits quan en dos minuts no passi res, però vigileu al cridar no desperteu a la fera… i per cert, per qui cregui que això és una pel·lícula us deixo un altre link i bona nit…
Un minut…
http://www.youtube.com/watch?v=b0pcVz6_8gY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada