entrada 836 (any 3)

Avui i davant la proliferació de nombres “màgics” n’he trobat un de nou, després del nombre auri del codi da Vinci (que per cert el pobre home va servir per tal que un tipus tingués la pataleta del dia, ja que quan li van dir que les dones i els destres eren més intel•ligents, el tipus va saltar “Doncs l’home més intel•ligent que mai ha existit era esquerrà i de sexe masculí”, ole, ole, amb la frase, doncs bé, segurament el bo del Leonardo tenia al costat una dona i a més dretana...), doncs res, entre el nombre auri, i a la dita que un és vell quan la seva edat dividida per dos és superior a vint cal afegir-hi la següent “Un tipus és algú a la blogosfera quan el nombre de seguidors que té és superior al nombre de blogs que ell segueix...”, bé i com sempre cal posar uns mínims per treure els outliers... li estava donant voltes al tema quan una tipa m’ha preguntat si podia seure amb mi per prendre un cafè, com ella m’ha dit ho fa per tal que no hi hagi taules amb una sola persona i de pas potenciar no sé quina merda de contacte humà... li anava a dir que esperava a algú però aquest algú s’ha presentant l’ha mirada i després de tornar-me a mirar li he dit “No, no la conec” “Buf, mira que ja em preocupaves, perquè no és per res el teu estil, perdoni si la molesto...”, la tipa se l’ha mirat sense donar massa crèdit a allò que escoltava ha obert la boca però el meu conegut ha seguit mentre s’asseia al seu costat i li xafardejava el portàtil i una llibreta “Ahhh, l’educació... miri, si algú és tan imbècil de creure’s les normes i a més tan gilipolles de seguir-les es mereix tot allò que li pugui venir i pels seus actes queda definit...” va demanar un cafè a distància davant l’alegria i alleugeriment del cambrer, el tipus sense preocupar-se de la “companyia” m’ha preguntat si havia donat un cop d’ull a la seva darrera pensada, he arrufat el nas “No ho vec massa clar, vols dir que és legal?” aquí ella ha aixecat la mirada, suposo que si hi haguéssim afegit un crim i quelcom més escabrós hagués començat a humitejar-se... “No?, vols dir? Mira jo crec que si...”, “Si?, a veure, la teva increïble idea és la d’oferir persones de companyia per tipus i tipes que no vulguin anar sols de vacances, no?”, “No!, la meva idea és oferir a la persona ideal per que te l’enduguis de vacances, ja que hi ha més hotels que deixen entrar a persones que no pas els que deixen entrar altres animalons de companyia... i mira he pensat que fins i tot es pot fer una oferta amb nens, i així també tindrien entrada les divorciades, mares solteres o separades...”, “Ja però hi ha d’altres temes...” “Res, res, ja sé on vols anar a parar, en el sempre complicat tema del sexe, mira n’hi ha d’aquestes que han follat per menys...”, la tipa del costat ha deixat anar un buf mentre s’aixecava “Veus, aquí ja tens a algú a qui no li agrada la teva idea...” el meu conegut ha somrigut “Mira, tampoc crec que se la pogués permetre, i ja saps que davant d’allò que no pots tenir que millor que negar-li qualsevol valor, tal com la faula...” no he volgut entrar a l’acudit fàcil... perquè la resposta hagués estat “Ja ho veus totes guineus...”