entrada 844 (any 3)

Rebo un missatge al mòbil “Barcelona no dorm, només somia...” somric al recordar la cara de qui l’envia, tot pensant en el que m’havien dit pel matí “Ostres tu, saps que van veure al Mourinho amb un carretó ple de carbó passejant per Islàndia?”, (sips un acudit del dolents...), estava parlant amb un tipus qui m’agraïa el meu blog, perquè segons ell aquest li ha permès de descobrir la blogosfera, odiosfera o tocacollonosfera directament (al vostre gust), i com ell diu “Sembla un pati de col·legi..., només falta un tengui, tengui, falti entre línia i línia, hi ha els grupets de sempre, la deixada de costat de qui tothom se’n riu, els amics, els amics dels amics que no són amics, vaja un putu jardí d’infància on no manquen les nenes de rínxols daurats ni els tipus durs...”, somric, suposo que ho deu haver intentat, però el club de les tontades escrites és força selecte tot i les imbecil·litats que s’hi escriuen... el tipus en qüestió és un organitzador de sistemes, com ell diu i va voler fer valdre en la seva targeta de presentació “Tocacollons del caos”, doncs res, que avui m’ha tocar salvar-lo (de nou), el tipus entra en una oficina i va dient “Antifuncional, retrògrad, buf rupestre, però a veure, és que només jo vec el desastre que és aquest lloc (i segueix amb un seguits de) out, out, out, out...” i tot això amb la ploma més fina que un pugui veure a l’oest de riu pecos, però ploma en el fons, com ell diu “Si vols saber si la teva organització és eficient només cal que deixis entrar a algú del carrer que mai l’hagi vist, i veuràs com en escassos segons et dirà el que hi ha de més, de menys o el que senzillament no hi ha, perquè nosaltres ens acostumem als llocs amb el temps, i el que ens hauria de fer reaccionar al final senzillament ens dóna igual...” doncs res, que avui m’ha tocat anar-lo a buscar abans que el grupet d’homínids a qui havia tractat de tenir: “el feeling d’una rolling stone” el linxessin que donar-li pel cul hagués estat massa premi per a primera hora del matí, i el tipus indignat perquè no havien agafat el seu homenatge al gran Bob... doncs res de tornada al despatx s’ha tancat amb mi, i mentre em Sparrowava el cafè em comentava que ara ha de despatxar a un tipus del seu departament, i com ell em deia “Mira, tinc dos candidats per fotre fora, el primer és un tipus amb molt bona predisposició al lloc de treball ara és un negat per fer res, però ganes, el que es diu ganes en fot que t’hi cagues, el segon és un tipus brillant, ara bé, està híper cremat de la feina, el tipus treballa pels sou i res més, tot i que el resultat de la seva feina és de primera, així que no sé si fotre fora al cremat capacitat o al tipus negat però totalment implicat...” no he pogut evitar el somriure “Mira, possiblement t’haurien de despatxar a tu per no trobar un tipus vàlid i implicat... tot i que el divertit és tenir un cremat negat”, el tipus ha forçat el gest “Saps em fot força acomiadar a algú, però ja saps el que diuen els d’adalt, tu els contractes tu els acomiades” “Crec que tot es resumeix en veure’ls com un objecte més, de fet no ens costa passar d’un ordinador a un altre, i mira sempre et pots endur l’ordinador vell a casa, ara bé un treballador despatxat...” “Saps que això que dius és força incorrecte, oi?”, he tornat a somriure “I?, no per això deixa de ser menys cert, no som responsables de la vida dels nostres treballadors ni del seu destí, i no ens poden culpar per acomiadar-los... ja ho saps...” “Si que ho sé, has d’entrar cada dia a l’oficina com si fos el darrer dia de feina, no hi ha res segur o guanyat, cada dia has de demostrar que vals...”, “Fa temps algú em va dir que les persones es poden dividir en dos grups: un que té coneixements i no els vol traspassar perquè senzillament és l’únic que tenen, i d’altres a qui no els importa traspassar-los perquè uns segons després en tindran de nous, uns són creadors i els altres acaparadors o directament paràsits...”